ENTREVISTES on line

XAVIER GARCIA

2011-08-19T08:05:00.000-07:00

Si voleu llegir la seva biografia: aquí

Escriure, fins ara, no era la teva activitat principal. Quan et decideixes a dedicar-hi una part important del teu temps i tirar endavant una novel·la?

Certament, escriure no és la meva activitat principal, malgrat que des de molt petit la lectura ha estat una de les meves passions: novel·la d’aventures, novel·la històrica, narrativa nàutica... Fa uns anys, vaig veure un documental al canal 33 on es parlava del dissortat destí d’uns deportats republicans al camp d‘extermini de Mauthausen. Va ser aleshores quan vaig escriure la novel·la. Imagino que va ser la manera que vaig triar per enfocar la ira que aquest documental em va provocar.

És una novel·la molt ben documentada i amb molts detalls. Quant temps has tardat a escriure-la?

Uns quatre anys, aproximadament. Com bé dius, primer de tot em vaig haver de documentar. En tenir clars i ben situats els elements històrics (personatges, escenaris de la nostra història,...) vaig iniciar la novel·la, dedicant el poc temps lliure que la meva activitat professional em deixava.

Les novel·les històriques tenen un cert públic i n’hi ha una bona quantitat. Tot i que aquesta està situada en l’actualitat, la història té molt protagonisme en la trama. No et va fer por endinsar-te en un entramat tant complicat en el teu primer llibre?

Em va fer molt respecte, però tenia la motivació d’escriure sobre un episodi molt dissortat de la nostra història. Per altra banda, el fet d’afegir altres fragments de la nostra història com ara el modernisme o els càtars que lliguessin de manera harmònica amb la trama principal va resultar un repte afegit.

No sent la teva activitat principal, resulta difícil treure temps per escriure?

Totalment. Només puc emprar estones mortes o del meu lleure, normalment durant els caps de setmana. En aquest cas, però, es va donar la circumstància que durant el temps que vaig escriure aquesta novel·la estava treballant arreu d’Europa, i tenia moltes estones mortes entre aeroports i hotels, i això em va donar el temps extra que necessitava.

Com a curiositat, escrius directament a l’ordinador, en un quadern, en els tovallons de paper de les cafeteries (això últim és broma)?

No vas gaire desencaminada amb això dels tovallons de paper. Les primeres notes les passava al primer paper que trobava a mesura que se m’acudien elements de la trama. Després vaig fer un primer guió amb la descripció dels personatges i l’argument a un full en blanc i emprant un bolígraf. A partir d’aquí vaig anar arrodonint la versió final del guió directament a l’ordinador. Un cop fet això, vaig iniciar l’escriptura capítol a capítol. Un cop vaig tenir la primera versió, vaig anar fent revisions successives polint el resultat final.

Ets dels que llegeixen molts llibres? De quins diries que en tens un record especial?

M’encanta llegir. Destacaria la nissaga de narrativa nàutica d’en Patrick O’Brian (Capità de Mar i Guerra), l’obra sencera de Jules Verne, Alexandros de Valerio Massimo Manfredi o la trilogia sobre les vides d’Hannibal i Scipion feta per Santiago Posteguillo.

Tenim la feina feta, ara ve la publicació. És la teva primera novel·la. Va resultar llarg el camí per aconseguir que la publiquessin?

Doncs una mica, fins que vaig contactar amb l’editorial Setzevents. Val a dir que fins ara només està publicada en català i, que properament, un cop acabi la revisió que estic fent al castellà, mirarem de repetir el procés i trobar editorial per la versió en castellà.

Presentacions, entrevistes... Com ho portes?

Francament, m’agrada més escriure, però sense promoció, el que escrius no arriba al lector, per tant és necessari fer la promoció ben feta.

Creus que es necessari aquest contacte amb els lectors?

Totalment. D’altra manera és molt difícil que arribi al lector final.

La majoria sou reticents a parlar de futurs llibres, però ho he de preguntar. Hi ha algun altre projecte en camí?

Ara estic acabant la versió en castellà de “El Secret dels Bons Homes”. Un cop l’acabi, tinc pensat escriure una obra dins del gènere de novel·la negra, basada en unes experiències que vaig tenir en un període de la meva vida en la que vaig viure a Buenos Aires.

Per acabar, quina és la pregunta que t’agradaria que et fessin i encara no t’han fet?

Més que una pregunta que no m’hagin fet...m’agradaria destacar que la novel·la treballa amb referents propis, del nostre país i de la nostra cultura. Tenim una història, uns personatges, uns herois que ja els voldrien a altres llocs. A Hollywood tindrien material per fer pel·lícules durant molt de temps!

Si teniu alguna pregunta més, la podeu deixar als comentaris i ell les anirà contestant.

EDUARDO ROCA

2011-05-13T10:35:00.000-07:00

Si voleu primer llegir la biografia: Aquí

És el teu primer llibre. Quan decideixes que, el que possiblement feia molt temps s’estava treballant, ha de sortir a la llum?

Crec que mai s’acaba d’escriure un llibre. Tot i així, quan he acabat una primera versió, la reviso i reviso i reviso... després de llegir-la una última vegada i veure que no puc millorar-ho, la torno a llegir una vegada més i llavors... que vegi la llum!

Et va resultar complicat publicar el llibre?

La veritat és que vaig tenir molta sort, perquè Martínez Roca es va interessar molt des del principi. La història i la manera de tractar-la van agradar. Jo no m’ho podia creure, una editorial tan important…

L’escriptura no és la teva única ocupació. Escrius cada dia, o quan et visita la inspiració?

Cada dia busco un forat per escriure, però això no significa que el que escric cada dia sigui profitós. Crec que és important mantenir una rutina i una disciplina per aconseguir alguna cosa més enllà d’unes poques idees.

Es diu que per escriure bé, s’ha d’haver llegit molts llibres. Llegeixes molt?

Sempre que puc. He de llegir per qüestions professionals sobre temes molt concrets, però la pulsió de la lectura sempre m’ha perseguit, des de jove.

De quins llibres ens podries dir que en tens un record especial?

Vaig començar amb els clàssics d’aventures com La illa del tresor, de Robert Louis Stevenson, (suposo que com tots els nens), però a mesura que vaig anar creixent em vaig aficionar a la diversitat de gèneres. De La ciudad de los prodigios, de l’Eduardo Mendoza, em va agradar molt la seva crítica despietada de la societat, el seu humor àcid i la seva manera sardònica de reflectir les relacions humanes. Però si demà em tornessis a preguntar, probablement recordaria d’uns altres títols.

Hi ha gent que troba similitud entre el teu llibre (el pas de l’escriptura manual a la impremta), amb l’època en que vivim, on perilla el llibre tal i com el coneixem per deixar pas a les noves tecnologies. Què en penses dels llibres electrònics, perjudicaran el llibres i de retruc als escriptors? Creus que els llibres en paper estan realment en perill d’extinció?

Jo veig la desaparició del llibre com a format físic molt lenta. Tot i que és molt més pràctic el llibre electrònic, crec que sempre hi haurà amants del llibre tradicional, del seu aroma, del seu tacte, d’un gest tan senzill com és ara passar una pàgina. Pel que fa als escriptors, no crec que es vegin tan perjudicats, o més del que estan ara, en realitat: si ho penses bé, el percentatge d’autors que publiquem és molt petit. Els que sí em preocupen són els meus amics els llibreters, suposo que ells seran els que més pèrdues estiguin vivint. En un món ideal podríem conviure tots junts sense cap punt negatiu.

La majoria d’escriptors han de fer una mica de “gira” de promoció, presentació del llibre, programes televisius i radiofònics... no se si ha estat aquest el teu cas. Com ha estat la teva promoció? Sent el teu primer llibre, com ho has viscut?

És un tema complicat. Les meves altres ocupacions professionals m’obliguen a fer la promoció des de la distància. A més, a l’editorial m’han donat un bon suport en aquest aspecte i han potenciat la promoció sobre el text, no sobre mi, per evitar personalismes, etc.

“El taller de los libros prohibidos” ha estat tot un èxit. Hi ha algun altre projecte en camí?

Ja fa temps que li dono voltes a un tema, hi estic treballant...

Per acabar sempre faig aquesta pregunta: Quina és la pregunta t’agradaria contestar?

Aquesta sí que és difícil... O potser no: qualsevol que em vulgui fer un lector de la meva novel·la.

De fet, em pot trobar al facebook i al meu bloc http://eltallerdeloslibrosprohibidos.blogspot.com/, on tothom qui ho desitgi pot contactar amb mi per preguntar allò que sigui, mitjançant el correu eduardoroca.mr@gmail.com. M’agrada molt mantenir aquest contacte tan proper.

SALVADOR MACIP

2010-09-30T15:27:00.000-07:00

Si primer voleu repassar la seva biografia: aquí

Llegint la teva biografia es pot pensar que ets hiperactiu: científic, escriptor, músic... En canvi veient-te sembla que siguis molt tranquil. Com és en Salvador Macip?

Una combinació de les dues coses, suposo. Sóc hiperactiu, això no ho puc negar, però a la vegada procuro prendre-m'ho tot amb calma. Sempre intento trobar l'equilibri.

Català del món, ets de Blanes has viscut als Estats Units, ara vius a Anglaterra... On es viu millor i on es treballa millor?

Les condicions per viure bé i treballar bé no sempre es donen al mateix lloc, per desgràcia. Si et dediques a la ciència, de vegades has de sacrificar una cosa per l'altra. A Nova York es treballa molt intensament i també és un lloc fantàstic per viure. Però és una ciutat que pot acabar esgotant-te i té un clima bastant dur. Ara a Anglaterra estic gaudint de la pau del camp, que no està gens malament per variar, però aquí també hem de suportar el mal temps. La veritat és que com el Mediterrani i el meu poble no hi ha res!

Tenim potser una imatge dels científics molt seriosa, en canvi sembla que tu trenques els esquemes. Els llibres que escrius son de temes tan diferents que sorprèn. Uns son infantils; a Mugrons de Titani, tot i ser guanyador d'un premi eròtic és ciència ficció en estat pur i també amb tocs d'humor; El rei del mon, violència i hip hop als carrers de Nova York; dos llibres científics, que personalment crec que estan molt ben explicats perquè la gent "normal"es posi al dia amb la ciència; i ara ens fas un "mixte" de ciència i ciència ficció. Tot això sembla un batibull d'idees força diferents. Si et fessin triar (deixant a part que la teva feina principal és la ciència) et podries decidir per una temàtica?

No. Escric sobre els temes que m'agraden. És cert que són variats, però això només reflecteix els meus gustos i la meva forma de ser. Si m'hagués de centrar només en un ho trobaria molt avorrit, de la mateixa manera que quan llegeixo no em quedo només amb un gènere o un tipus de llibre. Crec que la riquesa, com a lector i escriptor, està precisament en la varietat. A aquestes alçades ja tinc un estil que és reconeixible, sens dubte, però m'agrada aplicar-lo a àmbits com més diversos millor. Tots els llibres per mi són un repte i un aprenentatge, per això procuro que cada projecte nou que començo sigui diferent a l'anterior. Espero que els meus lectors ho apreciïn. Jo almenys sóc dels qui els agrada ser sorpresos.

Com t'organitzes per arribar a tot, feina, blogs, llibres... família... Sembla que hagis descobert la manera d'allargar el temps.

Tant de bo! Sí que sé aprofitar-lo bé. Sóc disciplinat, i a més treballo ràpid i dormo poc. Es l'única manera que he descobert de poder dedicar-me a tot el que m'agrada: investigar, escriure, tocar música, gaudir de la meva família... La majoria de gent podria fer més coses de les que fa si s'ho proposés. Només cal tenir-ne ganes i ser conscients de tot el temps que malgastem en coses improductives al llarg del dia...

Has dit algun cop que ets bastant perfeccionista amb els teus llibres. Escrius cada dia, o quan et visita la inspiració?

Abans solia esperar el moment adequat per posar-me a escriure. Al final he acabat descobrint que no em cal. Com que tinc poc temps per poder escriure, si no l'aprofito no avanço. La necessitat és per a mi la millor musa. Com a part de la meva rutina ara escric dues o tres hores al dia de mitjana, normalment quan tothom ja dorm i la casa està en silenci. Pot sonar com una obligació, però com que m'ho passo bé per mi no és cap sacrifici.

Es diu que per escriure bé, s'ha d'haver llegit molts llibres. Llegeixes molt?

Per escriure bé s'ha d'escriure molt. Només aprens cometent errors. No sóc molt partidari de classes, tallers i manuals, per exemple. És cert que hi ha gent que escriu bé de forma natural i a altres que els costa més trobar el punt, però la millor manera és llençar-s'hi i escoltar les crítiques.

L'altre ingredient és llegir tant com es pugui, és clar. Aprens molt veient com els altres resolen els problemes. Jo llegeixo bastant, però no sempre és fàcil trobar el temps per llegir i escriure. Diria que si s'ha de triar una sola cosa, la segona és més important per mi per progressar com a escriptor.

De quins llibres ens podries dir que en tens un record especial?

Dels que vaig llegir durant la meva infantesa i joventut, que són els que em van marcar una mica com a lector i a la llarga, com a escriptor. La sensació única d'estar descobrint un món nou es va perdent amb el temps. Guardo molts bons records dels llibres d'Els grumets de la galera, per exemple, que llegia amb set o vuit anys, de les novel·les d'Emili Teixidor, Mercè Canela, Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Josep Albanell, Miquel Obiols, Joan Barceló... Em sembla que són escriptors que han influït molt tota una generació de catalans.

Que en penses de l'atac massiu de llibres que es produeix per St. Jordi on tothom aprofita per publicar llibres: homes del temps, presentadors, humoristes... és la millor època o millor fer-ho fora de temps, quan no hi ha tanta massificació?

Els meus editors solen programar els meus llibres fora de l'època de Sant Jordi precisament per aquest motiu hi ha tanta oferta que a menys que siguis molt conegut les novetats se t'empassen. A mi em sembla bé El que escric no va necessàriament adreçat als qui remenen llibres només un cop l'any. Es bo que la gent compri llibres, és clar, però més bo encara és que se'ls llegeixi. I ja posats a demanar, que en llegeixi d'una certa varietat i qualitat, no només els "lleugers" que sembla que saturen el mercat per Sant Jordi i Nadal.

Dos dels teus llibres son de divulgació científica, creus que és bo que estiguem tan informats sobre les malalties, epidèmies, pandèmies... o correm el risc de tornar-nos una mica paranoics?

El coneixement és imprescindible per evitar que ens manipulin, i d'això n'hem tingut un bon exemple durant la darrera pandèmia de grip: la gent s'empassava qualsevol cosa que llegia a Internet perquè no tenia els elements per prendre decisions de manera crítica. Per això crec que és imprescindible que els científics sortim al carrer a divulgar. És part del nostre deure amb la societat que ens paga per investigar. És cert que un efecte secundari pot ser la paranoia, però això es cura amb més informació, no amb menys.

Ets un usuari constant de les noves tecnologies. Que en penses del e-book, perjudicaran el llibre tal com el coneixem fins ara i de retruc als escriptors?

L'impacte del llibre digital serà important, però no crec que revolucioni el món literari de la mateixa manera que els mp3 han canviat el panorama musical. Això sí: s'hauran d'ajustar unes quantes coses i la relació entre escriptors i editors pot canviar una mica. Encara és aviat per saber cap a on aniran les coses.

Personalment m'agrada tenir els llibres a les mans, tocar-los, olorar-los, i veure'ls a la meva biblioteca, així que intentaré resistir-me tant com pugui a la conversió digital. Amb els discs em passa el mateix: prefereixo comprar-me´ls en CD. Suposo que deu ser perquè la meva generació ha crescut en un entorn analògic del quan sempre ens costarà desenganxar-nos del tot.

Això no vol dir que no entengui els avantatges de les noves tecnologies. Tinc un reproductor de mp3 des que va sortir al mercat el primer model, i m'he llençat des del principi a fer el que es podria dir "literatura 2.0" a Internet amb els blogs, el facebook, el twitter, etc. Potser acabaré comprant-me un e-reader per emportar-me a tot arreu els llibres que ja tinc a la lleixa, per una qüestió de comoditat, però no m'imagino que un substitueixi l'altre.

La majoria d'escriptors han de fer una mica de "gira" de promoció, presentació del llibre, programes televisius i radiofònics... Això, fent balanç, et resulta divertit, enriquidor o és més aviat esgotador?

Una barreja de tot. Al principi és divertit, al final és esgotador, i en tot moment és enriquidor. Aprens un munt de coses i coneixes molta gent interessant, però és molt intens. Per sort només passa un cop de tant en tant, perquè és una de les parts del món de la literatura que menys m'atrau. A petites dosis no està malament.

Creus que tenir el bloc ajuda a augmentar la venda de llibres?

Per mi escriure un blog és una manera d'estar sempre practicant, de trobar la forma més interessant i directa de comunicar una idea, cosa que després repercuteix en com escric els meus llibres. A més, em serveix per poder saber com reaccionen els lectors. Veig el blog sobretot com una eina per a millorar-me com a escriptor. A part els blogs són una xarxa social, i gràcies a això he conegut gent molt interessant i m'he ficat en algun projecte que sinó m'hagués passat de llarg. Tot plegat crec que justifica de sobres l'esforç d'actualitzar periòdicament el blog. Si de retruc resulta que em serveix per donar a conèixer els meus llibres, doncs millor que millor.

Aprofito per fer propaganda del que publico, és cert, però sobretot per què el procés creatiu forma part de les meves experiències i aventuretes, i això és un material perfecte per la mena de blog que faig. És una mica un efecte secundari, perquè la promoció de veritat al cap i a la fi l'organitza l'editorial. M'ho prenc més com si estigués explicant el darrer llibre que he escrit als meus amics que no com si el volgués vendre a un públic desconegut. Per això em sembla que les entrevistes als mitjans és més útil.

El teu bloc (BloGuejat) te molts seguidors, parles de temes molt diversos, també dels teus llibres. Aquest contacte directe amb els lectors ajuda? No fa una mica de "por" això de que et pugui dir tothom el que en pensa de la teva feina?

Al contrari! Les crítiques són imprescindibles. Els escriptors escrivim per ser llegits, per tant ens va molt bé saber què pensen els lectors. Això no vol dir que els hagi de satisfer a tots, seria impossible. El meu primer objectiu és sempre escriure un llibre que m'agradi a mi. Per altra banda, l'escriptor que pensa que ho sap tot i que no pot aprendre res dels seus lectors està condemnat a no avançar. Les crítiques positives animen a seguir endavant i les negatives són les que et permeten progressar, per tant totes van bé. A aquestes alçades ja he aprés a no preocupar-me de les crítiques destructives que no tenen cap base raonable, que també n'hi ha.

Per acabar sempre faig aquesta pregunta: Quina és la pregunta que no et fan mai i t'agradaria contestar?

"Per què escrius?" La resposta seria "perquè no em puc imaginar no fer-ho".

ÀLEX SOLÀ ROCA dibuixant

2010-09-18T00:31:00.000-07:00

Primer hauríeu de llegir la seva biografia, que a més d'original és força interessant.

Sempre has treballat amb Informàtica, com comença la teva dedicació al còmic?

Sempre he dibuixat, des de petit. Tenia els llibres de col·legi completament guixats i plens de dibuixos per tot arreu. La majoria de dibuixants donen respostes similars. Suposo que ho portem a la sang, jejeje. Tot i que havia deixat l'afició completament des de feia anys, m'he reenganxat al dibuix des de fa uns quatre anys.

Quins dibuixants triaries com a punt de referència?

Això sempre és difícil de dir ja que hi ha molts estils i molts il·lustradors actuals que m'agraden. Vaig créixer, això sí, amb l'Ibañez, especialment amb Mortadelo y Filemón, amb Jan, autor de Superlopez, amb els antics TBO que el meu avi havia anat guardant, amb Astèrics i amb Tintin.

Compagines la teva feina amb la d'il·lustrador. Necessita molta dedicació un dibuixant, quan temps dediques a cada vinyeta?

Vaig compaginar de forma èpica la meva feina d'oficina amb la d'il·lustrador durant més d'un any i va ser molt èpic. Anava a dormir a les tres de la nit i amb prou feines em quedaven hores per mi. Ara he fet el salt i em dedico professionalment a la il·lustració i vaig una mica més relaxat. Una tira còmica, dels meus webcòmics, pot portar-me entre una i tres hores de feina.

A més dels blocs treballes en molts projectes alhora, vídeo-jocs, animació per a la televisió... com ho fas viable?

Ho considero tot com part íntegra de la meva feina. La il·lustració per diferents mitjans, o l'animació, són projectes remunerats, però els webcòmics, que els faig per amor a l'art, els considero molt importants ja que són el meu aparador a la xarxa i el temps que hi inverteixo em pot repercutir en altres feines i projectes.

És difícil viure del mon del còmic?

Al nostre país, impossible. Molts bons dibuixants de còmic han marxat a les amèriques a fer fortuna, on hi ha una gran industria. Aquí és molt difícil viure exclusivament del còmic. Poden fer-ho alguns autors de El Jueves, els dibuixants clàssics i poques persones més. La resta hem de diversificar i dedicar-nos a altres sectors del món de la il·lustració. De totes maneres, en els darrers anys, sembla que l'interès del gran públic pel còmic va en augment.

Creuem els dits!

Sembla que els còmics es fan majoritàriament destinats al públic més adult, o son còmics més especialitzats. D'aquells TBOs d'abans ja no se'n troben, n'hi ha que s'hi atansen, "La Cucafera", Cavallfort"... però... Molts dels infantils que es venen ara tenen una o dues històries -de quatre fulles- que continuen en el següent còmic i molta, moltíssima publicitat. Creus que tindria mercat un TBO actualitzat?

Crec que cada cop és més viable publicar còmics. Com deia tinc la sensació que l'interès per ells va en augment. Ara trobem revistes només per a nens i nenes i revistes només per adults. La importància del TBO recau en que era una revista per a totes les edats (inclosa la de pedra, com deia la portada!) i encaixava molt bé a tothom. La nostra societat, però sembla que també ha perdut la innocència i caldria veure com encaixaria de nou un còmic amb un humor tan blanc.

T'has plantejat mai arribar a aquest tipus de públic?

Fa temps que dono voltes a la idea de poder publicar un llibre infantil. És una cosa que em faria molta gràcia, però per desgràcia encara no he tingut la sort de topar amb cap escriptor que vulgui formar tàndem amb mi. Val a dir que no ho he buscat de forma activa, però la ocasió tampoc s'ha presentat.

Defineix-te, dibuixant, comicaire, vinyetaire...?

Dibuixant. Al no dedicar-me exclusivament a dibuixar còmics, el terme dibuixant em sembla que és més ampli.

Les teves tires a "EL TENTACLE" son extretes de la vida quotidiana. "Planeta 612", realitats parodiades a l'univers. Quina és la teva font d'inspiració, vius el dia a dia amb ulls de dibuixant?

Com solen dir, les pesco al vol. A vedades se m'acudeixen idees brillants just en el moment que em fico al llit per llevar-me l'endemà i no recordar res de res. Hauria d'acostumar-me a tenir llibreta i boli a la tauleta de nit!

Suposo que aquesta serà la pregunta que menys t'agradarà, però... Si haguessis de triar un dels teus personatges com a favorit, quin triaries?

Triaria els protagonistes de EL TENTACLE, la Glòria i l'Àlex. No deixen de ser el meu alter-ego i el de la meva parella i és com una versió amplificada i rocambolesca de la nostra vida. Em fa molt riure veure les coses que em passen com si fos una comèdia de situació. Només faltarien els riures enllaunats de fons!

És necessari entrar en el mon d'Internet per què un dibuixant pugui sobreviure (o malviure)?

Internet s'ha tornat imprescindible en tots els fronts. Com a eina promocional és boníssima. Arribes a clients que seria impossible d'altra forma.

Com veus el futur del còmic?

Cada cop millor. El còmic cada cop és més popular. Esperem que no sigui una moda!

Si et deixessin canviar alguna cosa del mon del còmic, quina seria?

Si fos possible fer creure a la gent que jo vaig dibuixar tota la sèrie de Tintin ho intentaria, però em sembla que em pescarien aviat! A part d'això, crec que pràcticament res. Fa uns anys hauria demanat que les editorials apostessin per nous autors i nous talents, però ja ho estan fent i cada cop més.

Ara deixo que et facis la pregunta que no he fet i t'agradaria contestar.

A veure... Tot apunta a que aviat seràs ric i famós, codejan-te amb l'elit de la societat i amb els tertuliants de La Noria. Et pujarà al cap? La resposta és Sí. Em tornaré un snob i un arrogant. Gaudiu del meu caràcter simpàtic i agradable ara que podeu! jejejeje! ^_^

FRANCESC ARNAU i CHINCHILLA.

2010-09-07T06:29:00.000-07:00

Si voleu conèixer primer una mica millor en Francesc podeu llegir la seva biografia, explicada per ell mateix, aquí.

Quan vas decidir escriure seriosament i provar de treure a la llum la teva feina poètica?

Això són dues preguntes. Primera: Vaig decidir escriure seriosament quan va començar el nou mil·lenni. Vull dir amb una mica de trellat, i pensant en la possible publicació. Crec que la segona pregunta queda contestada. Des que comences a escriure seriosament, ja estàs pensant en publicar... Almenys així ha estat en el meu cas.

Dius que ets autodidacte, què li diries a algú que té un calaix ple de poesia i no s'atreveix a ensenyar-lo?

Efectivament, sóc autodidacte per què ningú no ha dirigit la meua "carrera" com a poeta. Tanmateix, també haig de dir que considere que tinc molts mestres, el que passa és que jo he estat el responsable d'haver-los triat, i ningú no me'ls ha imposat per la força. A tots els que tenen un calaix ple de poemes els diria que intenten treure l'essència, destriar el forment de la palla, i una vegada tinguen "la crème de la crème", han d'intentar per tots els mitjans possibles donar-la a conèixer.

La poesia és un gènere que costa més de "vendre"? Podríem dir que els "usuaris" son una minoria?

És clar que no és un gènere de masses, però moltes vegades la quantitat no és el més important. Per posar un exemple, és el mateix que passa amb la música. Les cançons que més venen, no són les que més influeixen en els altres autors. Moltes vegades, els creadors minoritaris es converteixen en els veritables "gurus" dels nous autors. La Poesia moltes vegades exerceix aquest tarannà, dintre de la Literatura.

Com escrius, directament a l'ordinador, am boli...?

Sé que et semblarà una resposta per quedar bé, però és la veritat. Escric amb estilogràfica, quan sóc al meu estudi (una manera de dir-ho), sempre amb tinta blava, i també és veritat que quan sóc al treball (treballe a la factoria Ford) utilitze bolígraf, i escric les meues notes en papers que trobe en qualsevol lloc de la fàbrica.

Ets constant escrivint poesia, escrius cada dia o només en moments d'inspiració?

Ja m'agradaria, però les coses són com són, i el meu ritme és com un degoteig que moltes vegades s'atura per un temps, i algunes altres (menys de les que volgués) sembla com un doll d'aigua a la font...

Quins autors de poesia destacaries per haver influït en la teva obra?

Crec que han influït moltíssims autors, començant per tots els cantautors de la "Nova Cançó", que foren els que m'obriren els ulls, com a tants i tants companys de la meua generació, i acabant per tots els poetes que han caigut a les meues mans (ulls). Però seria un despropòsit no anomenar el Vicent Andrés Estellés, de qui acabem de commemorar la seua Diada (espere que es consolide). Ja he dit en moltes ocasions, fins i tot al meu llibre, que sense haver llegit el seu "Llibre de meravelles", possiblement mai no hagués estat capaç de fer ni un sol vers...

Aquell refrany de que "No es pot ser profeta a la teva terra" sembla que no es pot aplicar a teu cas. Et sents profeta a la teva terra?

Bé, en certa manera així ha estat, doncs l'Ajuntament del meu poble ha publicat la meua antologia poètica, pel que mai no els podré estar prou agraït. Però ser "profeta a la teua terra" és una expressió que mai l'aplicaria al meu cas, ja que la majoria dels meus veïns ignoren la meua obra, fins i tot aquells que em veuen pel carrer i em fan festes com a autor. Es molt complicat parlar d'això, però toque ferro per què les coses siguen com fins ara, o si pot ser, millors...

Què sents quan veus representada la teva obra?

Crec que és el millor moment del creador, sobretot si has participat a la "misse en escene". Els poetes gaudim quan fem poesia, però quan la compartim amb els altres, es multiplica el gaudi exponencialment.

És difícil que et publiquin, creus que "qui no te padrins no menja mona"?

Jo he tardat deu anys en publicar, i crec que ha estat una autèntica carambola la meua publicació. Sí, efectivament, publicar és molt difícil, i gairebé ens resta la possibilitat dels premis, que per sort són prou nombrosos. Supose que si hagués tingut padrins, hagués menjat la "mona molt abans.

Tens bloc, participes en webs, revistes digitals... En el moment en que vivim, si no et mous per Internet et quedes en un punt mort?

Efectivament, tinc un bloc que vaig encetar quan vaig veure la imminència de la meua publicació. Ja participava al web"relatsencatala.cat", i després he publicat els meus poemes a la revista "Lo Càntich", i al bloc col·lectiu "versos.cat", que darrerament està organitzant recitals de poesia per tot arreu (al País Valencià encara no ens ha arribat el torn). A la darrera part de la pregunta, haig de dir-te un SI com una casa...

T'agrada tenir un contacte tan directe amb els lectors?

Si et refereixes al que passa a la xarxa, m'encisa, crec que és com tenir les tertúlies literàries de la burgesia de l'època victoriana a l'abast de tothom. En aquest aspecte, la creació literària té molts més al·licients que no pas abans.

Creus que Internet a més de donar-te a conèixer també ajuda amb les vendes?

No conec el món del marketing, però crec que a Internet tothom el que vol és treure les coses debades.

El teu present és "L'espill de l'orb", tens algun altre projecte començat?

La veritat és que no sóc un poeta de projectes, i "L'espill de l'orb" no ha estat fruit de cap projecte. Sóc un escriptor d'obra total, i la vaig fent poema rere poema. Després, a l'hora d'enllestir els llibres, ja veure'm el que surt...

Quina és la pregunta que no et fan mai i t'agradaria contestar?

M'agradaria que me preguntaren pel futur de la nostra llengua, un tema pel que sóc molt sensible, i voldria contestar que, malgrat les expectatives cada vegada més negatives, jo estic amb el Joan Fuster, que en certa ocasió va dir, que no es podria haver fet més per què la nostra llengua deixés de parlar-se al nostre malaurat País, i tanmateix no havia estat així... A més de "muelles" sembla que som una mica cabuts.

TREMENDOS

2010-06-16T03:41:00.000-07:00

Aquesta és una entrevista feta amb col·laboració amb Magazine.cat a aquest grup lleidatà

NÚRIA MARTÍ CONSTANS

2009-10-01T06:48:00.000-07:00

Si la voleu una mica de biografia: aquí.

Quan vas fer aquell primer pas on dius m'atreveixo i començo a escriure seriosament?

Vivia una situació familiar i personal difícil de viure i l'escriptura va ser la via de sortida. Vaig pensar que si m'hi posava de debò, ho havia de fer bé, d'una manera professional, vull dir, i no només per passar l'estona.

Quin mètode d'escriptura tens: directament a l'ordinador, primer amb paper...?

Mai no és exactament igual. Normalment escric de dret a l'ordinador, però pot passar que sigui en un lloc determinat i em vinguin ganes d'escriure i llavors ho faig en un paper.

Tens un ritme d'escriptura? escrius cada dia o només quan estàs inspirada?

No sóc gaire constant, la veritat. Per a mi escriure és una necessitat i escric quan en tinc ganes, quan sento la força que m'hi empeny, quan fa dies que hi rumio i m'adono que aquell és el moment just de posar-m'hi i no cap altre. Fins i tot si he de lliurar un escrit en una data, com ara les col·laboracions a la Revista de Girona, primer hi penso, a vegades tota una setmana, i començo quan en tinc necessitat.

Llegeixes molt? Quins són els teus escriptors preferits?

Vaig llegir molt de més jove. Encara llegeixo, és clar. Miro sempre de tenir temps per fer-ho. Allò que abans de ser escriptor s'ha de ser bon lector és una veritat indiscutible. M'agrada moltíssim Mercè Rodoreda i no em canso de rellegir-la. També Nabòkov. Dels escriptors d'ara, m'agrada Jordi Coca. Lena, per exemple és una novel·la que m'atrapa. I de casa, Maria Mercè Roca, gironina com jo.

Aquest llibre està escrit amb un llenguatge, a estones, gairebé poètic. Creus que fan falta més llibres d'aquest estil, potser ara la gent està més acostumada a llegir un llenguatge més groller?

Crec que hi ha lloc per a tot sempre que no sigui gratuït. En l'escriptura tot ha de tenir una funció i el llenguatge és l'eina de l'escriptor per engrescar el lector. No tots els lectors busquen el mateix.

A "Hores prohibides" tenim dues dones, un secret i molts sentiments. Està inspirada en fets reals o és tot ficció?

Les dones sempre hem tingut un paper difícil en la societat en què vivim, guiada majoritàriament per homes. Hem passat de no tenir ni veu ni vot a haver de ser heroïnes tenint cura de la casa i treballant fora. A l'època de la protagonista d'Hores prohibides, Caterina, la dona s'ho havia de callar tot i això comportava un dolor molt gran.
Pel que fa a realitat i ficció, crec que no hi ha cap escriptor que pugui dir que tot, absolutament tot, és inventat. Al contrari, tot, absolutament tot, és real d'una manera o altra. Això no vol dir que la meva àvia visqués tot el que viu Caterina ni que existís cap Dolors. Però un escriptor es nodreix de les experiències que coneix i és tots els seus personatges.

Creus que és difícil que et publiquin un llibre? Els premis literaris ajuden als escriptors novells o és només un pas massa petit?

Sí, és difícil entrar al món editorial. I els premis literaris són una porta d'accés molt bona. Hem d'estar contents que hi hagi iniciatives com aquestes, com el Premi Just M. Casero de Girona, per exemple, perquè promouen l'escriptura i empenyen els escriptors que comencen. No és la quantia del premi allò que importa, és tot el que ve després.

Quan no disposes dels mitjans que tenen al servei els "grans escriptors" per donar publicitat al seu llibre, de vegades has de fer ruta per fer presentacions per donar-te a conèixer. Has hagut de fer-ho?

Sí, vaig fer presentacions a Barcelona, Calella i Girona, i diverses entrevistes, primer, i per Sant Jordi vam fer ruta de debò de la mà de l'editorial Ara-Llibres (amb autocar inclòs, vull dir) i vam visitar altres indrets tots junts, editores i escriptors. Va ser fantàstic.

Creus que pot ser enriquidor aquest contacte tan directe amb els lectors o valdria més que es mantinguessin en la ignorància respecte a l'autor.

Res d'ignorància. Crec que el contacte amb el lector forma part del procés d'escriptura. En definitiva, escrivim per ser llegits. Què pot satisfer més que un comentari positiu d'un lector?
De fet, vaig obrir el bloc a la xarxa arran de la publicació del llibre i ho vaig fer per això, per comunicar-me amb el públic lector, perquè tot aquell que tingués ganes de saber-ne més pogués fer-ho. És un fenomen que visc en primera persona quan sóc només lectora. Els comentaris que he rebut tant virtualment com de viva veu m'han fet venir moltes ganes de continuar escrivint.

Quina és la pregunta que no et fan mai i t'agradaria contestar?

La veritat, m'ho haig de pensar. Si que sé la que em fan molt i que no m'agrada (i que veig que no s'inclou en aquesta entrevista, que bé!): "què estàs escrivint ara?"
La que m'agradaria que em fessin podria ser una cosa així: "Per què cites Narcís Oller a l'inici de la novel·la?" (potser sí que me l'han feta, però un cop i prou, en tot cas) Respondria: "Perquè Pilar Prim és una dona valenta i Caterina també.

CARME MARTI CANTÍ

2009-09-15T07:40:00.000-07:00

Podeu veure la seva biografia aquí.

"Xup-xup
La setmana després de la Mare de Déu d'agost del 2002, vaig anar a casa de la iaia amb una llibreta nova i bolígraf. Sempre ho havíem dit que hauríem d'escriure les seves memòries i sí, la història del xicot de Reus i de l'anònim em va engrescar. La iaia tenia 90 anys i la mama no n'havia sentit a parlar mai, del xicot de Reus.
Durant gairebé cinc mesos vaig anar a veure-la un o dos cops per setmana. Parlàvem al menjador o al perxe. Sempre hi anava acompanyada del Martí, que amb un anyet i mig només feia que rodar i jugar, i posar-li coses a la butxaca del davantal i treure-les-hi. Recordo la iaia amb davantal i, sovint, cantant.
Jo prenia apunts i a la següent visita els portava redactats. El primer cop que va veure la seva narració impresa es va emocionar, es delia per llegir-la i contenta i convençuda va reemprendre el seu relat.
Cada dia repassàvem el que li havia portat redactat de la visita anterior, moltes vegades afegia alguna cosa i només un parell de cops va retallar. Després continuava la història...
També ens vam entretenir a triar fotos per afegir un petit àlbum darrere del text. Un bon amic ens hi va ajudar, a més va dissenyar una portada que va encantar a la iaia.
El divendres 7 de març vam tenir-ho tot enllestit i el dissabte vam anar a veure-la. El Martí pujava les escales dient: "Iaia, iaia, un gal." Li va donar les memòries enquadernades i embolicades. Li vam fer repetir el gest per poder fotografiar-la amb la intenció, suposo, d'immortalitzar el moment.
Vam passar una bona vetllada, la iaia estava contenta i es trobava molt millor que altres dies. Recordo que va menjar, molt a gust, una coca de poma que li havia portat la mama. Vaig pensar que feia temps que no l'havia vist tan eixerida.
El diumenge a la matinada va morir d'un infart.
Em van explicar que tant dissabte com diumenge havia estat fullejant les memòries.
Mentre ho vaig escriure vaig ser tan fidel com vaig saber a la seva història, a la seva veu..."

TERESA ROIG.

2009-03-28T08:39:00.000-07:00

Si abans de llegir l'entrevista la vols llegir-ne la biografia, aquí

Quan vas fer aquell primer pas, on dius m'atreveixo i començo a escriure seriosament?

El pas que em va portar a convertir-ho en la meva professió, va ser fa uns tres anys. Estava cansada de no poder dedicar-hi més temps, que l'escriptura fos només una afició -quan era la única constant de la meva vida, el que volia fer des de ben petita- i vaig decidir deixar la meva feina oficial per llançar-m'hi de cap.

Escrius directament a l'ordinador o amb boli, potser amb llapis...?

Primer, abans d'escriure ni una sola ratlla, hi dono moooltes voltes. Hi penso de dia i de nit, aquí i allà, a totes hores... fins que ho tinc ben apamat. Llavors, prenc notes -amb el meu inseparable boli bic nege, en qualsevol paper o llibreta que tingui a mà. I, al final, ho passo a net i segueixo treballant a l'ordinador.

Quin ritme d'escriptura tens? Escrius cada dia o només quan estàs inspirat?

Com va dir Picasso, la inspiració t'ha de trobar treballant. Ser escriptor és un ofici com qualsevol altre, de vuit hores diàries o més. Sols que la producció pot ser molt variada: un dia escriuràs una línia, un altre cinquanta pàgines...

Llegeixes molt? Quins són els teus escriptors preferits?

Reconec que no llegeixo tant com voldria. Per això, quan puc, m'agafo vacances d'escriure pe llegir o rellegir coses -que no siguin documentació per a alguna novel·la meva- Els meus autors preferits son d'allò més dispars; em sedueix tot aquell que m'expliqui amb pols i estil una bona història, que m'atrapi i m'emocioni. Rilke, Goethe, Rodoreda, Márquez, Monzó, Card, Ferguson,...

Quan vas decidir escriure sobre la guerra civil, no et va fer por que ja n'hi hagués massa sobre el tema?

Al contrari: era un repte. Volia trobar un enfocament nou, que interessés a la gent i despertés la curiositat sobre aquest període tan recent i tan oblidat alhora de la nostra història. I, per altra banda, també hi havia una part d'homenatge familiar, als meus pares que van viure aquell conflicte quan eren nens.

Tens alguna relació amb el poble d'Agramunt, o el vas triar per algun altre motiu?

Agramunt és on van néixer els meus pares i dos dels meus germans. Jo ja vaig néixer a Igualada, però part de la meva infància la passàvem allà -on encara hi tenim parents- i en tinc molt bons records. M'hi sento com a casa. Per tot plegat, vaig voler explicar la seva història -a través d'una ficció-, com a mostra de què i com es vivia en les zones rurals durant la Guerra: ni millor ni pitjor que a les ciutats, de les que tant s'ha parlat sempre, però molt diferent.

És difícil que et publiquin un llibre, potser passa allò de : "si no tens padrins no menges mona"?

No és fàcil i suposo que tenir padrins ajuda, però amb esforç i constància es pot aconseguir qualsevol cosa. La sort arriba, igual que la inspiració, si t'ho treballes.

Creus que els premis literaris ajuden als escriptors novells o és només un petit pas que no et porta enlloc si no hi ha més al darrera?

Considero que els premis són un primer pas, ajuden -a nivell moral i econòmic, de vegades- però no han de marcar mai el llistó. S'ha de voler anar més enllà sempre. Un escriptor no es pot conformar en haver guanyat algun concurs, perquè això sol no t'obre portes i sovint tampoc fa que arribis als lectors en general.

Quan no disposes dels mitjans que tenen al seu servei els "grans escriptors" per donar publicitat al seu llibre, has de fer ruta per llibreries, pobles... per donar-te a conèixer. Resulta dur, esgotador?

Déu n'hi do...! És la lluita entre David i Goliat. Per sort o per desgràcia només uns pocs autors aconsegueixen la difusió mediàtica suficient com per captar l'atenció del públic, i la resta -una gran majoria- hem de fer mans i mànigues per tal de poder fer-nos un lloc... Malgrat això -no suporto el victimisme-, crec que no s'ha de perdre l'esperança ni la il·lusió i cal seguir lluitant amb els recursos que es tinguin.

Creus que pot ser enriquidor aquest contacte tant directe amb els lectors, o valdria més que es mantinguessin en la ignorància respecte a l'autor.

Precisament considero que aquest és un dels avantatges que tenim els escriptors "petits" -per dir-ne d'alguna manera-, que podem establir una relació més estreta amb els qui ens llegeixen, crear-hi un vincle, una complicitat, que resulta impossible tenir amb els autors de masses. Per mi és un honor conèixer i saber què opinen els meus lectors, i forma part de la recompensa de dedicar-me a l'escriptura.

Quina és la pregunta que no et fan mai o gairebé mai i t'agradaria contestar?

Em sembla que ningú m'ha preguntat mai perquè escric. De fet, fins fa uns anys, ni tan sols jo me l'havia plantejat aquesta qüestió. Però aleshores vaig descobrir Rilke, amb Cartes a un jove poeta. En aquelles pàgines, el mestre li deia al seu alumne: "Camini cap a vostè mateix. Explori el monament que anomena escriure: comprovi si estén les arrels en el lloc més profund del seu cor. Confessi's si es moriria en cas que li fos refusat escriure. I, per damunt de tot, preguntis, en l'hora més callada de la seva nit: he d'escriure? (...) Si la serposta fos d'assentiment, si li fos lícit solucionar aquesta seriosa pregunta amb un fort i simple he d'escriure, edifiqui la seva vida tot seguint aquesta necessitat. La seva existència ha d'esdevenir un símblo i un testimoni d'aquest afany." I ja us podeu imaginar quina va ser la meva resposta...

JOAN CARRERAS

2009-03-25T07:52:00.000-07:00

Si voleu saber-ne alguna cosa més abans de llegir l'entrevista, aquí.

Quan vas fer aquell primer pas on dius m'atreveixo i començo a escriure seriosament?

No me'n puc recordar. Crec que he escrit sempre.

Escrius directament a l'ordinador o amb boli, o potser amb...?

Amb teclat. El retolador només el tinc per anotacions.

Quin ritme d'escriptura tens? Escrius cada dia o només quan estàs inspirat

Inspirat? No sé què vol dir. T'asseus, escrius... i la resta del dia escrius mentalment, sense parar, facis el que facis. Escric tota l'estona, o amb el cap o amb les mans.

Llegeixes molt? Quins escriptors t'agraden més?

Ara mateix llegeixo força i he llegit una mica al llarg de la meva vida. M'agraden llibres molt diferents. No sóc gaire partidari de donar noms. Aquestes llistes sempre queden rares. M'interessen molts autors i d'altres, per desgràcia, no en sé res.

Els teus personatges són quotidians, però les circumstancies que els envolten resulten, si més no singulars, o potser no tan... Creus que el teu llibre reflexa la realitat; creus que cada vegada són més normals les situacions que s'expliquen en ell?

Em sembla que el que compta és que el que s'expliqui sigui versemblant dins de l'obra, encara que al món real, per dir-ho d'alguna manera, pugui ser més o menys estrambòtic. L'unica coherència que m'amoïna és la interna. Que quedi clar a tothom que entre autor i lector hi ha una mena de pacte previ que diu: tot el que hi ha aquí és ficció.

Una pregunta indiscreta... Practiques l'origami...?

En sabia una mica. No gaire. Però això té poca transcendència fora de la curiositat natural que ens puguis tenir. El meu origami consisteix a escriure històries?

Em sembla que he vist o llegit en algun lloc que t'han enviat algunes figures fetes amb papiroflèxia. És cert?

No, no, el que vam dir és que diverses persones que m'estimen em van regalar tot de figures perquè les ensenyés el dia de la conferència de premsa on es va presentar el llibre. Va estar bé poder-ho fer. Al blog n'hi ha una foto...

És difícil que et publiquin un llibre, potser passa allò de: "si no tens padrins no menges mona"?

No ho sé, fa uns quants anys que vaig publicant i ja no ho sé. Però en comptes de padrí, que dius tu, tinc un acord amb una agència literària, on m'ajuden molt, i hi ha un editor que coneix molt bé que faig i que sap què vull fer i que fa anys que creu en l'obra que vaig exposant.

Has desplegat una campanya interessant per la "xarxa": You tube, el bloc del llibre... Creus que es nota la diferència si utilitzes aquests mitjans en la promoció del llibre?

Semblava que havia de demostrar que l'autor estava disposat a comprometre's amb la promoció, però la veritat és que no estic segur d'haver-la encertat. En realitat, la meva feina és escriure els llibres, la resta no hauria de ser cosa meva. No n'estic gaire segur, però l'experiència d'aquesta vegada em fa rumiar i tard o d'hora arribaré a una conclusió.

Cada cop és més normal que les noves tecnologies es barregin amb les tradicionals. Que en penses del e-book?

Els e-book, que dius, segueixen sent un book, oi? Aquesta és la qüestió. Una novel·la no és una pila de paper sinó una pila de paraules, de frases, d'històries. I això és l'essencial. Si el dia de demà es llegeix en un paper o en un altre suport no em sembla que modifiqui l'essencial de la literatura.

Per donar a conèixer el llibre, has fet també ruta per llibreries, pobles...?

No ho he fet i potser hi hauria estat disposat però em sembla que ara mateix els editors tenen altres coses al cap i molta feina.

Creus que pot ser enriquidor aquest contacte tan directe amb els lectors, o valdria més que es mantinguessin en la ignorància respecte a l'autor?

No ho se, jo no sóc gens fetitxista. L'autor de vegades pot destorbar, és una nosa que es pot siturar entre l'obra i el lector, no et sembla? El més important és el llibre. Això sí que ho tinc clar.

Quina és la pregunta que no et fan mai o gairebé mai i t'agradaria contestar?

No n'hi ha cap. Potser un dia m'agradaria parlar dels llibres que he escrit però amb certa calma.

ALÍCIA GILI I SÍLVIA ROMERO.

2009-02-27T07:19:00.000-08:00

Si voleu conèixer-les una mica millor abans de llegir l'entrevista ho podeu fer aquí.

Quan vàreu fer aquell primer pas, on dius m'atreveixo i començo a escriure seriosament?

ALÍCIA: De fet jo, des del día que ens vam trobar a l'Ateneu i vam parlar de que Fahrenheit 451 era interessant per la reflexió que implicava dels llibres, del poder que tenen i la por que fan, recordo haver dit: "Podem parlar de llibres de poder". Però recordem que en la fantasia i ciència-ficció hi ha moltes novel·les sobre llibres de poder i la saga de Mhist o el propi Fahrenheit eren exemples clars. Calia, doncs, ser alternatiu i innovador, i llavors vàrem pensar: "I si parlem del llibre com a objecte màgic, i no pel que hi diu?" I va ser l'espurna. Des d'aquell moment la màquina de la imaginació ja no va poder parar de donar voltes, i començar a posar l'esquema de la idea per escrit.
SÍLVIA: Sí, la veritat és que la idea embrionària, com sol passar, va aparèixer una mica per casualitat. Com qui diu ens acabàvem de conèixer en persona, ja que el primer contacte nostre va ser a través d'un portal literari, però aquesta coincidència de la novel·la de Ray Bradbury com un llibre de capçalera per a les dues, ho va propiciar tot.

Escriviu directament a l'ordinador o amb boli, potser amb llapis...? Sempre que llegeixo un llibre de coautors em pregunto si escriuen per separat i després ho fusionen o comparteixen els moments d'escriptura... Com ho feu vosaltres?

ALÍCIA: Jo prenc moltes notes amb llapis a llibretetes, per què m'encanten les llibretes, i perquè així quan se m'acut una idea la puc apuntar, o esbossar, fins i tot paraules que m'agraden o frases o imatges que em criden l'atenció. Però després el procés productiu seriós el faig a l'ordinador. De fet ens vam repartir una mica l'estrictura de l'obra, personatges i capítols, per treballar alternativament, però com ens passàvem la feina setmanalment, i la llegíem, criticàvem i corregíem contínuament, de fet hem compartit tot el procés productiu. Hem escrit a dues mans, però amb un cervell com els nostres propis clons.
SÍLVIA: De forma habitual escric directament a l'ordinador. El que passa és que abans de posar-me a escriure, tot aquell material ja el tinc molt ben pensat i estricturat dins el cap. Però reconec que, a banda de prendre notes d'idees que després puc desenvolupar en forma de novel·la o relat, quan en alguna ocasió em trobo encallada, a mi em funciona molt l'escriptura a mà. Amb bolígraf. Això m'ajuda a tirar endavant. Pel que fa a l'escriptura conjunta, és el que diu l'Alícia: tot i que els capítols s'han escrit per separat, aquest procés continu de lectures, relectures, correccions i comentaris han creat un corpus unitari en el qual difícilment es pot distingir l'estil de cadascuna de nosaltres. I creiem que aquest és un èxit de la novel·la.

Aquest no és el primer llibre que escriviu juntes, resulta difícil escriure a "duo"?

ALÍCIA: Si tens respecte per l'altra, acceptes crítiques fortes, i ets capaç d'entendre que de vegades és l'altra qui se'n surt amb la seva... no? Tot i així discutim, ens barallem, defensem els nostres personatges, però sempre des del somriure, per passar-nos-ho bé, i amb una botella de xerès!
SÍLVIA: He de confessar que això de l'ampolla de Porto és veritat... però amb mesura! I en tot cas, només afegiria que a banda d'aquest respecte que ha comentat l'Alícia, hem tingut la sort de venir de dues disciplines diferents. L'Alícia és historiadora i jo filòloga, cosa que ha permès que ens complementéssim a partir d'aquests coneixements.

Quin ritme d'escriptura teniu, escriviu cada dia o només quan arriba la inspiració?

SÍLVIA: Particularment no crec en la inspiració. Sí que és veritat que de vegades tens dies bons i dies no tan bons, però això passa en tots els àmbits de la vida. Penso que l'escriptura és una qüestió d'ofici i el que demana són hores de dedicació. En l'actualitat, jo tinc la sort de poder destinar cada dia un espai del meu temps a la literatura en general. I amb això vull referir-me tant a l'escriptura com a la lectura.
ALÍCIA: Jo, pel contrari, disposo d'uns tempos molt definits perquè tinc una feina absorbent i he de ser sistemàtica. Sinó, no podria escriure mai. M'hi posos totes les nits que no estic massa cansada, tots els caps de setmana que tinc lliures pel matí, i totes les dates festives, marco un calendari, un nombre de capítols a executar, una estructura, i començo a les nou del matí i a les dues del migdia he de tinir tants capítols. Pot semblar que la inspiració no juga cap paper, però la sistematització és un funcionament per poder trobar temps per escriure, la inspiració la tinc a cada minut del dia, que vaig pensant, i apuntant al cervell o a la llibreteta les idees que van venint. Després és l'hora de posar-les en marxa.

Per què el gènere de la fantasia?

ALÍCIA: Perquè és un mirall de la nostra societat, que ens permet ser crítics i denunciar situacions, i alhora és un gènere que permet arribar a gent jove i adulta.
SÍLVIA: Perquè m'agrada i llegeixo literatura de fantasia, perquè crec que és un gènere molt vàlid, però sobretot perquè significava un repte, per a mi. Mai fins aleshores m'havia llençat a escriure novel·la de fantasia.

El llibre està ple de títols de llibres, potser no ho hauria de preguntar però... els heu llegit tots...? Sou grans lectores?

SÍLVIA: No, no els hem llegit tots, i aquesta és una pregunta que ens fan sovint. Llegeixo molt, però no pas fins a aquest punt. Ja m'agradaria! En un principi els títols que fèiem servir pertanyien als nostres referents particulars. Després, i per tenir un punt d'informació comuna, vam agafar com a referència la llista que elabora Harold Bloom en el seu El cànon occidental. Però també els cercàvem per altres fonts d'informació.
ALÍCIA: Exacte. Sóc gran lectora, però no, no he llegit tots els títols. Perquè són molts i perquè alguns no són de l'àmbit de lectura que m'interessa. Però dins de l'argument de la història ens anava bé el títol, perquè els llibres tenen poder pel seu títol i no pel seu contingut.

Què en penseu del e-book, al vostre llibre els únics que coneixen els continguts dels llibres ho han aconseguit mitjançant la informàtica?

ALÍCIA: Que això pot arribar a passar algun dia, i que dono un vot d'aprovació a la informàtica i als e-book, perquè encara que m'encanten els llibres com a objectes, trobo que en un futur, si el e-book permet conservar la lectura i la saviesa que la humanitat ha acumulat durant mil·lenis, uns quants mil·lenis més, la informàtica és una eina útil de coneixement i difusió.
SÍLVIA: Suposo que l'e-book s'acabarà implantant i no hi tinc res en contra. Cal aprofitar tot el que ens pot aportar de bo la tecnologia. Però crec que els llibres, amb el format que coneixem en l'actualitat, coexistiran amb els e-book.

Heu volgut donar alguna mena de lliçó, volíeu que fos un llibre amb missatge?

SÍLVIA: Un detall que diverses persones que han llegit Iskander ens han comentat, és que contínuament es palpa el nostre intens amor pels llibres. Hem pretès reflectir això, i la nostra preocupació pels baixos índexs de lectura que sovint publiquen les macroenquestes dels diaris.
ALÍCIA: El que comenta la Sílvia, i també que si llegiu, no se us desfarà el cervell. Llegir potser no ens farà lliures, però ens farà capaços de tenir pensament crític, i de lluitar contra aquells que ens arrabassen la llibertat. El pensament únic de la globalització només ens porta a acceptar les doctrines unitaristes sense discutir, i crec que els llibres són la nostra única arma, la nostra única medicina contra això.

Ha estat difícil aconseguir la publicació dels vostres llibres? Heu tingut que fer-ne molta promoció?

ALÍCIA: Sí, és difícil. Vam tenir la sort de guanyar la beca del Premi Novel·la Ciutat de Lleida del 2006, i ara estem fent una forta campanya, però és difícil iniciar-se en el competitiu món de la literatura.
SÍLVIA: És força complicat. I amb cada llibre obres un nou món d'expectatives. Cada nova publicació et sorprèn més que l'anterior.

Creus que pot ser enriquidor el contacte amb els lectors, o valdria més que es mantinguessin en la ignorància respecte a l'autor?

SÍLVIA: A mi, particularment, m'encanta el contacte escriptor-lector. I parlo des de les dues bandes. Com a escriptora, m'interessa molt reconèixer l'opinió dels lectors perquè els seus comentaris m'enriqueixen. Com a lectora trobo interessant poder conversar amb l'escriptor al voltant de la seva obra.
ALÍCIA: Exacte. De fet tenim una web, www.iskanderllibreunic.es.tl on demanem, a tots els lectors, les seves crítiques, opinions, i fins i tot si tenen idees per a una segona part, perquè interactuar amb el lector és una finalitat magnífica de la literatura, i avui dia la tecnologia facilita aquest procés. Així que ja saps, lector, volem la teva opinió a la nostra web.

Quina és la pregunta que no et fan mai o gairebé mai i t'agradaria contestar?

ALÍCIA: Sempre ens pregunten perquè fem fantasia si és un gènere menor i poc seriós, o què fan dues dones escrivint fantasia, o com és escriure a quatre mans, però a mi m'agradaria que em preguntessin més sobre el perquè de la nostra crítica amagada contra aquest món unitarista i globalitzat, i sobretot pels llibres, per l'amor als llibres, a les biblioteques, al fet de lligir, perquè de fet quan et diuen "és autobiogràfic?", jo hauria de dir que sí, perquè l'amor pels llibres, pel contingut, per les tapes, pels lloms, pel tacte, o pel títol, és part de la meva vida.
SÍLVIA: Em quedo amb les paraules de l'Alícia. Poc més s'hi pot afegir.

NÚRIA SAGUÉS

2008-09-19T07:29:00.000-07:00

Si primer voleu saber-ne alguna cosa més podeu fer-ho aquí

Quan vas fer aquell primer pas, on dius m'atreveixo i començo a escriure seriosament?

Crec que sempre he escrit seriosament perquè quan escric m'hi aboco al cent per cent, però ja sé que et refereixes a què em va fer decidir a publicar i, sobre això, t'he de dir que vaig sentir que aquest conte era diferent; que el volia compartir.

Escrius directament a l'ordinador o amb boli, o potser...?

Escric amb qualsevol cosa que tingui a mà, a qualsevol lloc i en qualsevol moment. També tinc el costum de fer-ho cada dia.

Tens ja algun altre projecte començat, conte, novel·la, relat curt...?

Després de St. Jordi va sortir un poemari: La infinitud dels eclipsis. Tinc contes al calaix de sastre a l'espera de veure la llum algun dia. Novel·la, per ara cap, sóc massa impacient i m'agraden les feines que pugui acabar a curt termini.

Infermera, escriure, la web... Com es fa per arribar a tot arreu?

Perquè tot m'apassiona i fa que gaudeixi fent totes aquestes coses.

Infermera i escriptora són dos mons molt diferents, com han reaccionat els teus companys amb el llibre?

Els companys de feina van quedar sorpresos i encantats d'haver descobert aquest secret meu, igual que les meves amistats. Alguns d'ells venen a les gires literàries.

Va ser difícil aconseguir la publicació del llibre?

Abans d'enviar el llibre a una editorial en vaig fer una autopublicació bilingüe amb un altre títol. Una tirada curta per amics i companys. Llavors vaig enviar-lo a l'editorial i vaig tenir sort perquè els va agradar.

Quan no disposes dels mitjans que tenen al seu servei els "grans escriptors" per donar publicitat al seu llibre, has de fer ruta per llibreries, pobles... Has tingut que fer-ho per donar-te a conèixer?

Doncs sí, quan l'editorial és petita i no hi ha pactada la publicitat, has de fer com els actors, has d'anar a fer "bolos" però té el seu encant.

Creus que pot ser enriquidor aquest contacte tan directe amb els lectors, o valdria més que es mantinguessin en la ignorància respecte a l'autor?

Si, ho veig enriquidor, no veig necessitat d'amagar l'autor.

Internet t'ajuda a promocionar el teu llibre?

Si et responc sincerament t'he de dir que fins ara no. La teva web em va sorprendre gratament quan vaig llegir que donaves un espai a autors novells. Em va cridar l'atenció la teva feina i per aquest motiu et vaig enviar el meu perquè me'l critiquessis.

Quina és la pregunta que t'agradaria que et fessin en una entrevista?

M'agrada que em preguntin des de quan escric, perquè els dic que escric des de que era molt petita i que l'escriptura per a mi és com un esbarjo.

FREDERIC MAYOL

2008-09-19T03:28:00.000-07:00

Si el voleu conèixer millor ho podeu fer aquí.
La bona notícia és que properament aquest autor publicarà un nou llibre, del qual esperem poder-ne parlar molt aviat.

Quan vas fer aquell primer pas, on dius m'atreveixo i començo a escriure seriosament?

Crec que encara no l'he fet aquest pas. Escric perquè em diverteix, m'ho passo bé i gaudeixo molt. De fet, el pas aquest que em preguntes va ser quan vaig decidir que el que escrivia podia interessar i que tenia ganes de deixar-ho llegir a la gent. La següent cosa que havia de fer era portar-ho a una editorial i això si que va ser difícil perquè era una responsabilitat important per mi, la prova de foc per saber si el que escrivia estava bé, interessava i era publicable.

Escrius directament a l'ordinador o amb boli, potser amb...?

Normalment escric directament a l'ordinador, em poso davant la pantalla en blanc i començo a escriure des d'una idea inicial que es va desenvolupant a poc a poc fins omplir pàgines i més pàgines.
Ara bé, no sempre tinc l'ordinador amb mi, i de vegades, prenent un cafè o estant de viatge, arriben idees o escenes que es poden aprofitar, llavors escric en una llibreta amb bolígraf, això sí, el boli sempre ha de ser negre, és una mania que tinc, no sé escriure en cap altre color, així com les correccions dels llibres sempre les faig en color verd, no en vermell. Són manies.

Quin ritme d'escriptura tens? Escrius cada dia o només quan estàs inspirat?

No són gens disciplinat i pe mi això és un defecte, crec. M'agradaria marcar-me una disciplina i escriure cada dia, així tindria una producció molt més àmplia. Però no. No sempre m'hi puc posar, per diferents motius, de vegades per feina o per altres assumptes personals o perquè, simplement, no en tinc ganes i prefereixo anar al cine. Això sí, quan tinc temps i ganes, m'hi poso i la inspiració ja ve sola. De fet, encara que no escrigui, li dono infinitat de voltes durant tot el dia al relat que estic escrivint.

Per què t'has decantat, en el teu primer llibre, per la literatura juvenil?

Va ser una mica per casualitat. Sempre he escrit per adults tot i que m'agrada molt el gènere d'aventures i de fantasia. I si el primer publicat és juvenil es deu a una promesa que li vaig fer al meu nebot després de tornar d'un viatge a Londres en que ell havia de ser el protagonista.

Com està aquella novel·la que guardes al calaix...?

Guardada. De fet n'hi ha moltes començades i no acabades i no sempre és per haver-les descartat, si no perquè de vegades m'ha vingut una idea que m'ha atret molt més desenvolupar en aquell moment i la novel·la que estava començada ha quedat relegada. Però això no vol dir que, en qualsevol moment, pugui continuar-la, millorar-la i acabar-la.
La meva pròxima novel·la, que sortirà publicada espero que en breu, és una d'aquestes que tenia guardada i que un dia em va venir de gust recuperar, la vaig ampliar i acabar i, un cop fet, la vaig reescriure sencera fins que ha quedat com volia i a l'editorial també li ha agradat.

Treballar, portar un bloc al dia, escriptor..., com es combina, d'on treus el temps?

Bé, tinc la sort de fer una feina que té un molt bon horari, de 8 a 3, per tant tinc totes les tardes lliures per fer el que més m'agrada i si es reparteixen bé les hores, hi ha temps per a tot: per escriure, per anar al cine, per sortir amb els amics i també per portar un blog més o menys al dia. De fet, tinc dos blogs, el meu personal i un altre sobre cinema que ve a referència d'un programa de ràdio de cine amb el que col·laboro un dia a la setmana.

És difícil que et publiquin un llibre, creus que "qui no te padrins no menja mona"?

Difícil no, és dificilíssim que et publiquin si no tens un nom o no guanyes un premi. De totes maneres no crec que sigui qüestió de padrins, tot i que poden ajudar, però per publicar hi ha un cúmul de circumstàncies: tenir una bona obra i creure en ella, tenir sort i constància. Un padrí pot ajudar-te a portar el llibre a l'editorial i que te'l llegeixin, però si la novel·la no es bona, no hi haurà res a fer, amb padrins o sense.
Un cop vaig portar un relat infantil a una editorial mitjançant un "padrí" i no va ser publicat perquè no era prou bo. És més important tenir un bon llibre que un bon padrí.

Quan no disposes dels mitjans que tenen al seu servei els "grans escriptors" per donar publicitat al seu llibre, has de fer ruta per llibreries, pobles... per donar-te a conèixer, resulta dur, esgotador?

Amb això tinc molta sort. Amb l'editorial que he publicat "L'Aniversari robat", al ser petita, donen un tracte preferent a tots els seus llibres. L'editora, a part de fer publicitat en els mitjans de comunicació adients, fa la ruta per llibreries i escoles per donar a conèixer el seu catàleg, a part de posar-lo al mercat internacional i a totes les fires del ram com el Saló del Llibre de Barcelona, la Setmana del Llibre en català o La Fira de Frankfurt. Jo hi poso el meu granet de sorra anant-hi a tot arreu allà on m'envia l'editora i ja m'agrada, m'ho passo bé, tot i que sóc força vergonyós i em costa molt parlar en públic. Fins i tot he anat a la tele, a Tele Girona, a promocionar-lo.

Creus que pot ser enriquidor aquest contacte tan directe amb els lectors, o valdria més que es mantinguessin en la ignorància respecte a l'autor?

Depèn. M'explico: hi ha autors que el seu èxit es basa en el misteri que envolta la seva vida, fins i tot la seva identitat, hi ha casos famosos, sobretot en literatura per adults. En infantil hi ha el cas del ratolinet detectiu aquell que quan presenten un llibre, ho fa el mateix ratolí com autor dels relats i de l'autor no se'n coneix gairebé res. Personalment crec que el contacte amb els lectors és imprescindible, necessari i enriquidor. Jo, com a lector, m'agrada saber com escriuen els meus autors preferits i quines manies tenen a l'hora de fer-ho. Això és el que m'interessa, la seva vida en principi no.

Creus que has aconseguit allò tant difícil de: "ser profeta a la teva terra"?

Segur que no! No sóc profeta de res! però en tot cas, escrivint en català, si no som profetes a la nostra terra, on ho serem?

Quina és la pregunta que no et fan mai o gairebé mai i t'agradaria contestar?

Abans d'anar a cap escola a parlar del llibre, pensava que hi havia moltes coses que no em preguntarien mai sobre mi o sobre el llibre, però els nens no tenen vergonya de preguntar res i fan les preguntes més inversemblants, per tant crec que m'han preguntat de tot, des d'on i quan escric a si m'agraden els gossos o quin és el meu color preferit.
Més que una pregunta, hi ha un comentari que em van fer que em va sorprendre: em van dir que el meu estil recordava el d'Emilio Salgari. Confesso que mai he llegit res de Salgari, fins aquest estiu que m'he posat amb "Cartago en llamas", però quan era petit seguia les aventures de Sandokán i m'agradaven molt. M'ho vaig prendre com un fantàstic compliment.
...Bé lligat amb això, sí que hi ha una pregunta que mai m'han fet i és curiós perquè és una pregunta molt típica: quin o quins autors han influenciat a la teva obra?

Ja que l'has fet, la pots contestar: Llegeixes molt? Quin o quins autors han influenciat a la teva obra?

Aquesta pregunta ens l'ha respost des de Turquia...
Si que llegeixo molt, de fet sempre tinc un llibre a les mans o a la tauleta de nit i quan viatjo també ho faig sempre amb un llibre. Ara a Turquia m'he endut el de Cartago en llamas d'Emilio Salgari. En el meu blog pots veure la llista de llibres que porto llegits aquest any 2008
Influències? No ho se ben be de qui em puc haver influenciat perquè hi ha autors que m'agraden molt i no tenen res a veure amb el que escric jo, per exemple Paul Auster o David Leavitt o Arturo Perez Reverte. També m'ha fet passar molt bones estones l' Stephen King i en Peter Straub, entre d'altres. M'agraden els llibres d'aventures. I en quan a escriptors de juventut m'agrada molt, com ja saps, la Dolors Garcia i Cornella, l'Enid Blyton, el Michael Ende... Suposo que de tots he anat agafan influències.

JORDI QUER I SARDANYONS

2008-09-17T07:20:00.000-07:00

El Jordi Quer i Sardanyons va néixer a Juneda el 1978. Llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona, és un dels editors de l'Editorial FONOLL, i responsable de comunicació de la Fundació Lluís Carulla.
I també ha tingut l'amabilitat de contestar algunes preguntes.

D'on va sorgir la idea de crear una editorial?

A Juneda, des de principis del segle XX, hi ha hagut certa tradició de publicar llibres de temàtica local i comarcal. Aquesta tradició la va reprendre la revista Fonoll a principis de la dècada dels 90. El 1997, dins la revista Fonoll va néixer l'Editorial Fonoll, de la qual es va independitzar l'any 2006, tot iniciant el procés d'expansió editorial d'ara.

"Del poble al món", què voleu dir amb això?

Des de Fonoll, estem convençuts que ha arribat l'hora que des de la perifèria es vagi cap a la capital, cap al centre. Tant en termes estrictament catalans, és a dir, de Barcelona respecte a comarques, com en termes generals: ha arribat l'hora que la literatura catalana, una literatura perifèrica i invisible als ulls del món, faci el salt a la universalitat, posant-hi tots els esforços i totes les ambicions. Entenem això quan diguem del poble al món.

Creus que fa falta més editorials que es preocupin dels autors novells, dels de comarques,...?

En absolut que no. Crec que darrerament han sorgit un bon grapat d'editorials de comarques que donen cabuda a autors joves i no tan joves. És més: després de la deserció de bona part de les grans editorials barcelonines vers la comercialitat més escandalosa, vers la concentració editorial i vers el castellà, han estat els editors de comarques qui han pres el relleu de la innovació i el rigor. En el cas de la poesia, això, per cert, ha estat flagrant. Editorials nascuts a comarques com Pagès Editors, Angle, Eumo, Emboscall, Cossetània, CGC, Perifèric, Brau, Abadia, March... estan donant un nou impuls a la literatura en català, vital i necessari per la seua supervivència.

Teniu previst ampliar la vostra temàtica de publicació, a infantil, juvenil, o altres?

Sens dubte, la literatura infantil i juvenil és un dels sectors del món del llibre més dinàmic i suculent, i com a editorial no podem pas obviar-ho. Ara com ara el nostre objectiu és traure una línia infantil i juvenil a mitjà termini. El nostre somni seria encetar aquesta línia amb un autor de pes, un Vallverdú, per exemple.

Quan ja coneixes l'autor, és difícil valorar objectivament els seus nous escrits, et condiciona, o actues com un mestre sever i critiques el que calgui?

Sens dubte, quan coneixes algú és més difícil de dir-li que una cosa que ha escrit no t'ha agradat gens ni mica. Així mateix, si li dius que t'ha agradat, també pot sonar a compliment. És això que es diu tenir compromís. Ara, per sort, hi ha el mail, la fredor del qual et permet dir el que convingui sense tenir por de la cara que farà la persona a qui va adreçat. En tot cas, si vols ajudar a un autor, cal ser valent i sincer en dir-li el que en penses de la seus obra, per dolorós que sigui.

Els premis literaris són un gran ajut per als nous escriptors. Que representen per a les editorials?

Atès que les institucions públiques o privades que els convoquen assumeixen una part del cost de l'edició, per a les editorials representen bàsicament una assegurança en el cas que el llibre sigui un fracàs estrepitós a llibreria, cosa que no és poc.

Busqueu els escriptors, o ells us busquen a vosaltres?

Això de vegades va d'una manera, de vegades de l'altra. És sorprenent el nombre d'originals que arriba a una editorial petita com Fonoll. Nosaltres tenim lectors que se'ls llegeixen i després, vist l'informe, decidim. De vegades, som nosaltres que contactem amb un escriptor i li proposem que faci un llibre. Cap dels dos mètodes, però, no assegura l'èxit.

Quin seria el camí que hauria de fer algú que mai ha publicat, per aconseguir-ho?

Si el seu pare o la seva novia no treballen a cap editorial, aconsello que enviï l'original a una editorial que cregui adient i que esperi. L'escriptor és un ésser que, en el millor dels casos, està esperant respostes d'editors.

Abans d'enviar un escrit a una editorial, caldria registrar-lo?

Si un escriptor és molt desconfiat amb la condició humana o simplement gelós del que escriu i les seues idees, li recomano que registri el seu original a la propietat intel·lectual. Jo només sé d'un guionista que ho ha fet amb un guió abans de presentar-lo a diverses productores. En la literatura en català, no crec que sigui molt comú de registrar originals. Això suposo que deu ser més usual en literatures i gèneres literaris (bestsellers, per exemple), on hi ha molts diners a guanyar. En el cas català, malauradament, això no és ben bé així. Dit d'una altra manera: el dia que tothom registri els originals voldrà dir que la literatura catalana va molt i molt bé.

Que en penses del atac massiu de publicacions que es produeix per St. Jordi, Nadal... on tothom aprofita per publicar llibres: homes del temps, presentadors, humoristes... Això perjudica als escriptors menys famosos a l'hora de donar-se a conèixer, els eclipsa?

Els perjudica enormement, atès que no poden competir en igualtat de condicions de cap de les maneres. Sant Jordi és la glòria comercial per a una minoria de llibres, sovint bellament mediocres, i és una tomba per a la major part dels llibres, entre els quals els més excelsos que ha produït una literatura com la catalana durant un any.

La vostra web us ajuda a l'hora de donar a conèixer i vendre els llibres, o és només un petit suport?

Ara com ara no es pot dir que hàgim venut molts llibres via web, sinó que funciona bàsicament com a portal informatiu de l'editorial, els llibres i les activitats que fem.

Què en penses de les editorials virtuals?

Mentiria si et digués que conec molt el sector de l'e-edició. Sé algunes editorials que publiquen bàsicament en el sector de la poesia. En tot cas, penso que l'edició en paper i la virtual es poden complementar perfectament. Al meu entendre, són públics diferents: al client de llibreria, per exemple, li agrada llegir un llibre relligat i en paper, i en canvi, l'internauta empedreït preferirà baixar-se'l de la xarxa.

I de les noves tecnologies, com ara el e-book. Creus que el llibre tal com el coneixem aviat anirà de baixa?

No ho crec pas. El llibre és un invent que té dos mil anys, que ha estat eficacíssim i que no serà fàcil de substituir. Què faríem sense el plaer de passar pàgines, "bufetejar-les", que diu l'aforista Abel Cutillas? D'altra banda, els aparells digitals encara no han resolt prou bé el fet de llegir a la pantalla.

És un acte de valentia voler tirar endavant una petita editorial en el moment actual?

Més que un acte de valentia, és un acte de tenacitat, perquè hi ha altres negocis més generosos que el del llibre, en el qual els marges de beneficis són sovint pírrics i cal vigilar a estirar el braç més que la màniga, perquè hom es pot enganxar els dits.

Quina és la pregunta que t'agradaria contestar en una entrevista?

Heu fet cinc edicions, oi, ja, de la novel·la que vau publicar fa poc... ?

ÒSCAR PALAZÓN

2008-09-15T06:55:00.000-07:00

Si el voleu conèixer primer una mica millor ho podeu fer aquí.

Quan vas fer aquell primer pas, on dius m'atreveixo i començo a escriure seriosament?

Suposo que quan vaig guanyar el meu primer premi literari, ara fa deu anys, a Falset. Que algú que no et coneix trobi un valor en el que escrius suposa un estimul que fa que vegis les coses d'una altra manera.

Escrius directament a l'ordinador o amb boli, o potser...?

M'agrada especialment escriure en cafeteries i biblioteques, amb bolígraf. Sóc més productiu en llocs públics, ja que a casa hi ha moltes distraccions: mirar el correu, fer-me un te, sortir al terrat quan em bloquejo...

Quin ritme d'escriptura tens? Escrius cada dia o només quan estàs inspirat?

Quan tinc un projecte entre mans sóc força constant, sobretot si hi ha una data de lliurament. Entre projecte i projecte, però, la meva productivitat va bastant a la deriva. De totes maneres, crec que el verb "escriure" significa molt més que el fet físic d'omplir fulls. Llegir també és una forma d'escriptura. I observar la realitat que ens envolta. I reflexionar sobre aquesta realitat.

A "un rostre que no és meu", per què aquest tema, creus que tenim cada cop més violència a la bora? Creus que cada cop ens controlem menys i deixem anar els nostres pitjors instints amb més facilitat?

En cap moment no vaig voler escriure un llibre sobre la violència. Alguns dels personatges que hi apareixen són violents i, per tant, són coherents amb la seva personalitat. No obstant això, per desgràcia, sí és cert que la violència és un dels motors que mou el món. No sé si tenim més o menys violència a la vora. El que passa és que ara som molt més conscients de la seva existència, de les seves repercussions.

En principi sembla un llibre de contes i després t'adones que no té res a veure, d'on vas treure aquesta idea per l'estructura del llibre?

L'estructura de la novel·la (que originàriament era un llibre de relats curts) es va anar creant sobre la marxa. Mentre escrivia, vaig adonar-me que hi havia moltes connexions entre les diferents històries que la componen. Dit d'una altra forma: els personatges necessitaven més espai per a desenvolupar-se, així és que n'hi vaig donar. A més, no crec gaire en l'ordre cronològic a l'hora d'escriure. Mentre que alguns escriptors escriuen per ordenar la realitat, jo escric per desordenar-la d'una altra manera. Prefereixo barrejar els temps i les situacions per fer-los més creïbles, ja que, tal com passa a la vida real, la nostra percepció de la realitat no segueix un patró definit.

És difícil que et publiquin un llibre, potser passa allò de: "si no tens padrins no menges mona"?

Si, és difícil que et publiquin un llibre. Però més que els padrins (que n'hi ha, evidentment), crec que el factor sort és fonamental.

Quan no disposes dels mitjans que tenen al seu servei els "grans escriptors" per donar publicitat al seu llibre, has de fer ruta per llibreries, pobles... Has tingut que fer-ho per donar-te a conèixer, resulta dur, esgotador? Tenir un bloc t'ha ajudat pe promocionar els teus llibres?

Només n'he fet la promoció justa, de manera que no he tingut l'ocasió de cansar-me'n. Crec que és important conèixer i assumir les limitacions dels teus llibres pel que fa al nombre de persones que els llegiran. Per a mi no tindria sentit fer-ne una presentació a Girona, posem per cas, perquè allà no em coneix ningú. En canvi, un blog et permet arribar a molt més públic amb molta més facilitat.

Has aconseguit allò tant difícil de: "ser profeta a la teva terra"?

Malgrat haver nascut i viscut a Lleida, m'he format com a escriptor a les comarques tarragonines. M'atreviria a dir, per tant, que a les terres de ponent em coneixen menys que a Girona.

Creus que pot ser enriquidor aquest contacte tan directe amb els lectors o valdria més que es mantinguessin en la ignorància respecte a l'autor?

Molt enriquidor. M'agrada saber en que pensen els meus lectors. De fet, com a lector, a mi també m'agrada molt comentar els llibres que m'emocionen amb els seus autors. I a més d'enriquidor, crec que és importantíssim, ja que el lector sempre acaba la feina (sempre inacabada) de l'escriptor.

JESÚS M. TIBAU

2008-08-20T09:06:00.000-07:00

Si el voleu conèixer primer millor, ho podeu fer aquí.

Quan vas fer aquell primer pas, on dius m'atreveixo i començo a escriure seriosament?

Vaig començar a escriure contes l'any 1992, però encara de forma molt tímida i intermitent. No va ser fins el 2005, gràcies al Premi Marian Vayreda, que m'hi vaig dedicar amb més entusiasme.

Escrius directament a l'ordinador o amb boli, o potser...?

Directament a l'ordinador, retocant contínuament les frases.

Quin ritme d'escriptura tens? Escrius cada dia o només quan estàs inspirat?

No escric cada dia, i la freqüència va a temporades, però procuro no deixar passar gaire temps entre conte i conte.

Escrius molt sobre Cornudella, Tortosa... Creus que això et limita a l'hora de captar lectors?

Gens, ja que cadascun dels pobles i les seves històries són universals.

Creus que has aconseguit allò tan difícil de: "ser profeta a la teva terra"?

Estic molt satisfet de l'acollida que han fet als meus llibres al meu poble on, entre altres coses, he inaugurat la Biblioteca, he fet el pregó de la Festa Major i he iniciat unes Jornades literàries.

Tens previst "trencar fronteres" i canviar d'escenaris en propers llibres?

Tinc poques coses previstes a llarg termini, i treballo segons allò que em ve de gust cada dia, sense descartar res.

El teu bloc té molts addictes (jo en sóc una), aquest contacte amb els lectors t'ajuda? En treus idees, acceptes suggeriments?

Aquest contacte amb els lectors a través del blog m'esperona molt, fa que no em senti aïllat davant l'ordinador i excita la meva creativitat.

Treballar a l'administració, portar un bloc al dia (un bloc, a més molt variat), coordinador d'un club de lectura... escriptor..., com ho pots fer, d'on treus el temps?

Com puc (resposta curta per tal d'aprofitar al màxim el temps)

Quan no disposes dels mitjans que tenen al seu servei els "grans escriptors" per donar publicitat al seu llibre, has de fer ruta per llibreries, pobles... per donar-te a conèixer, resulta dur, esgotador?

Al contrari, és una de les parts que més m'agrada de l'experiència d'escriure, trobar-me cara a cara amb els lectors, especialment amb dos col·lectius, els més joves i els més grans.

Creus que pot ser enriquidor aquest contacte tan directe amb els lectors, o valdria més que es mantinguessin en la ignorància respecte a l'autor?

Entenc que els lectors vulguin saber coses de l'autor/a que estan llegint (jo en sóc un d'ells), i el contacte entre dues persones, amb un llibre pel mig, no pot ser mai negatiu.

Estar situat a les Terres del Ebre on el moviment literari, en aquest moment gaudeix de tant suport, creus que t'ha ajudat molt? Si haguessis viscut, per exemple, a Cornudella, ara estaries al mateix punt on ets?

Bé,això del "suport" que rebem vivint a les Terres del Ebre és molt relatiu, ja que costa moltíssim que els grans mitjans de comunicació nacionals es fixin en nosaltres, tot i que també és cert que les Terres del Ebre s'han tornat un centre d'atenció, per altres motius. Val a dir que la gran plataforma per a difondre la meva obra ha estat el meu blog.

Quina és la pregunta que no et fan mai o gairebé mai i t'agradaria contestar?

Hi ha una pregunta que ja cansa una mica, tot i que no em molesta que la facin: "quan escriuràs una novel·la?" Sembla que escriure contes no sigui escriure d'una manera seriosa, que sigui una segona divisió de la literatura on perds el temps, ja que mai pregunten als novel·listes quan escriuran un recull de contes.

Que consti que jo no t'ho he preguntat... Bé, gràcies pel teu temps i per la teva simpatia.
Si voleu fer alguna pregunta més, ja ho sabeu, cliqueu a X PREGUNTES MÉS

IGNASI REVÉS

2008-08-20T07:22:00.000-07:00

Si el voleu conèixer primer una mica millor ho podeu fer aquí

Quan vas fer aquell primer pas, on dius m'atreveixo i començo a escriure seriosament?

Va ser el juliol del 2001. Acabava de suspendre unes oposicions al cos de gestió i necessitava oxigenar el cervell. I com que feia un temps que em rondava pel cap escriure una novel·la de pagesos de les Garrigues, i a partir de llavors tindria més temps, em vaig decidir. Vaig fer un esquema mínim i m'hi vaig posar.

Escrius directament a l'ordinador o am boli, o potser...?

M'agrada fer un esquema previ en bolígraf, en fulls DIN A4, partits per la meitat. Llavors, quan ho tinc prou apamat, em poso a l'ordinador. La qual cosa no vol dir que de vegades deixi, en un arxiu d'ordinador, algunes idees apuntades en guionets.

Quin ritme d'escriptura tens: cada dia o només quan estàs inspirat?

Tinc una nena de dos anys i una altra d'un. Això vol dir que escric quan puc. Preferentment a la nit, entre les dotze i les dues. O dissabte i diumenge a la tarda, quan la dona se'n fa càrrec. Però no escriure cada dia tampoc em preocupa, perquè no sempre tinc les condicion físiques i mentals per escriure. Hi ha dies en què no tinc coses a dir, i en aquests casos, és millor mirar la tele, o llegir, o anar a passeig.

Per què aquest llibre, aquest tema?

Perquè així no calia documentar-me, ho tenia a l'abast de la mà. No sóc gaire treballador, ho reconec. M'estimo més parlar sobre coses que conec mínimament que no pas embrancar-me en situacions desconegudes per a mi. Si em poso en un terreny que no domino em fa pànic escriure'n, perquè em puc ensorrar.

Creus que haver fet el llibre sobre un poble de les Garrigues et limita a l'hora de captar lectors?

A les presentacions molta gent em diu: "Aquest llibre no té res a fer a fora", i jo no hi estic d'acord. És precisament el fet d'haver escrit sobre un territori tan petit i delimitat allò que dóna força a la novel·la. És precisament haver escrit alguns paràgrafs en lleidatà allò que li dóna caràcter. És precisament descriure un paisatge i unes feines del camp poc conegudes en l'imaginari col·lectiu català allò que el fa atractiu, allò que pot incitar a la gent de fora a descobrir les Garrigues. A més, les problemàtiques de la pagesia que s'hi descriuen no són tan diferents de les que poden tenir, per exemple, a la Plana de Vic, al Vallès, al Camp de Tarragona o a les Terres del Ebre: les subvencions, l'estar sempre pendent del cel, el despoblament... La prova és que a les Terres del Ebre el llibre ha funcionat molt bé.

En alguna de les teves presentacions t'han preguntat per què la dona no té un paper gaire destacat en el teu llibre, pot ser perquè la realitat és aquesta, és possible que realment la dona, tot i haver-hi sigut sempre al mon rural , ha passat desapercebuda?

Et giraré la frase, si em permets: les dones, encara que puguin passar desapercebudes, sempre hi són. I en les famílies pageses són les que aguanten les cases. El que passa és que el protagonisme diguem-ne visible als ulls de la gent el tenen els homes. Els meus editors et dirien que no és pas cert que la dona no tingui un paper destacat a "oli en un llum". Et dirien que s'hi mostren dues tipologies diferents de dona: l'una, la mare del protagonista, soferta, abnegada en el treball, de poble; l'altra, la xicota del protagonista, urbana, que competeix (diguem-ho així) en pla d'igualtat amb l'home, decidida, que vol fer coses... I una última cosa: tot i que alguna vegada m'han dit que la mare del protagonista potser era un personatge massa secundari, i que potser no responia a la realitat, en una de les últimes presentacions una senyora em va dir que ella, dona de pagès i mare de pagès, s'hi identificava plenament. I em va dir, en paraules textuals: "Jo sóc aquella dona".

Has aconseguit allò tan difícil de: "ser profeta a la teva terra"?

No em puc queixar de l'acceptació del llibre al meu poble, Sarroca; a les Garrigues; i a Lleida en general. La gent que se l'ha llegit ha trobat que és un retrat prou fidedigne de la comarca, el paisatge, les feines del camp i el caràcter de la seua gent.

És difícil que et publiquin un llibre, potser passa allò de: "si no tens padrins no menges mona"?

He tingut molta sort de trobar una editorial com Fonoll. Un dels editors, el Jordi Quer, ja el coneixia d'abans, quan jo treballava al SomGarrigues i ell hi escrivia articles d'opinió. I potser ha estat això, que el conegués, que m'ha facilitat les coses. O potser ha estat el fet que "oli en un llum" quadra a la perfecció amb el lema, l'eslògan publicitari de l'editorial: Del poble al món. O sigui, es poden fer des del poble coses prou dignes perquè puguin ser tingudes en compte molt més enllà. O potser que es tracta d'una editorial petita, jove, que no té els mateixos condicionants que una altra de més gran, i per tant pot arriscar-se, i apostar per autors joves com jo... O potser simplement ha estat sort, trobar-me a l'estació just quan passava el tren.

Quan no disposes dels mitjans que tenen al seu servei els "grans escriptors" per donar publicitat al seu llibre, has de fer ruta per llibreries, pobles... per donar-te a conèixer, resulta dur, esgotador?

com ja t'he dit, tinc unes nenes petites. I aquest any, la dona i jo fem les vacances en funció de les vacances de la canalla. Jo faig dues setmanes, ella dues més, llavors jo en faig dues més... I així fins que comença el curs. Per tant, tinc vacances però no en tinc. La qual cosa vol dir que quan faig una presentació, faig festa major. I se'm representa que, durant una hora o dues, si que tinc vacances.

Com definiries la campanya de presentacions que esteu fent?

Si es tractés d'una campanya electoral, diria que és una campanya porta a porta, enlloc d'una campanya que utilitza els grans mitjans de comunicació de masses.

Creus que pot ser enriquidor aquest contacte tan directe amb els lectors o valdria més que es mantinguessin en la ignorància respecte a l'autor?

Abans de publicar el llibre escrivia articles d'opinió, i m'agradava molt les vegades (poquíssimes) que algú me'n comentava un. Primer, perquè si no li agradava i em deia perquè, sempre podia millorar. I segon, perquè revela la foça de l'escriptura, de la paraula impresa: promoure el debat, el diàleg, l'intercanvi d'opinions. Amb la publicació del llibre, tot el que no vaig tenir llavors ho tinc ara (és curiós, sembla com si la novel·la fos aristocràtica i l'article d'opinió menestral). Molts em diuen què els sembla, si els agrada o no, i sorgeixen debats paral·lels que sempre són més enriquidors que la xerrameca d'autor i editors a les presentacions.

Llegeixes molt? Que acostumes a llegir? Creus que s'ha de llegir molt per escriure?

Crec que s'ha de llegir molt, moltissim, per escriure una mica. Jo intento llegir de tot, poesia, novel·les... també m'agraden bastant els assajos.

Alguna vegada has pensat en fer un bloc per promocionar el teu llibre, o perquè si?

Alguna vegada ho he pensat, però no m'he decidit perquè:
1- Necessita molt temps mantindre'l, i jo en tinc poc.
2- Perquè quan escric vull fer una cosa polida, definitiva, i em dóna la sensació que, en això dels blocs, l'escriptura és sempre provisional.
3-Perquè sóc un clàssic (un carca, potser?): m'estimo mil vegades més veure-ho publicat en paper, encara que tardi una eternitat, que fer-ho al moment i que a sobre puguin participar els lectors del que escric.

Quina és la pregunta que no et fan mai o gairebé mai i t'agradaria contestar?

Per exemple, com s'ho fa un autor perifèric per fer-se sentir a la capital. Els contestaria que totes les facilitats que he tingut a la premsa de comarques de tot el país, que han estat moltíssimes, s'han tornat dificultats a l'hora d'aparèixer als mitjans de comunicació "nacionals". A vegades m'han semblat que jo era invisible, com tants i tants autors de comarques. També m'agradaria que em preguntessin sobre l'oli de les Garrigues i sobre la cultura de l'oli, quelcom no prou valorat en la seua justa dimensió. Em faria peça que em preguntessin "que fa un politòleg* escrivint novel·les?", perquè jo els contestaria "El mateix que un escriptor fent de polític". I m'agradaria que em preguntessin si, havent escrit tants articles d'opinió (em considero més articulista que novel·lista), no em faria peça escriure per algun diari de renom. Ja us avanço que contestaria, sense dubtar ni un moment, que sí.

Molt agraïda pel teu temps, es nota que ets periodista, fas preguntes millors que les meves... Bé ja aniré agafant pràctica.
Si voleu fer alguna pregunta més, ja ho sabeu, cliqueu a X PREGUNTES MÉS
*(politòleg: persona versada en la politologia: ciència que té per objecte la política)