el meu correu: tumateix.llibres@gmail.com

30 de set. 2010

SALVADOR MACIP



Si primer voleu repassar la seva biografia: aquí
  • Llegint la teva biografia es pot pensar que ets hiperactiu: científic, escriptor, músic... En canvi veient-te sembla que siguis molt tranquil. Com és en Salvador Macip?
Una combinació de les dues coses, suposo. Sóc hiperactiu, això no ho puc negar, però a la vegada procuro prendre-m'ho tot amb calma. Sempre intento trobar l'equilibri.
  • Català del món, ets de Blanes has viscut als Estats Units, ara vius a Anglaterra... On es viu millor i on es treballa millor?
Les condicions per viure bé i treballar bé no sempre es donen al mateix lloc, per desgràcia. Si et dediques a la ciència, de vegades has de sacrificar una cosa per l'altra. A Nova York es treballa molt intensament i també és un lloc fantàstic per viure. Però és una ciutat que pot acabar esgotant-te i té un clima bastant dur. Ara a Anglaterra estic gaudint de la pau del camp, que no està gens malament per variar, però aquí també hem de suportar el mal temps. La veritat és que com el Mediterrani i el meu poble no hi ha res!
  • Tenim potser una imatge dels científics molt seriosa, en canvi sembla que tu trenques els esquemes. Els llibres que escrius son de temes tan diferents que sorprèn. Uns son infantils; a Mugrons de Titani, tot i ser guanyador d'un premi eròtic és ciència ficció en estat pur i també amb tocs d'humor; El rei del mon, violència i hip hop als carrers de Nova York; dos llibres científics, que personalment crec que estan molt ben explicats perquè la gent "normal"es posi al dia amb la ciència; i ara ens fas un "mixte" de ciència i ciència ficció. Tot això sembla un batibull d'idees força diferents. Si et fessin triar (deixant a part que la teva feina principal és la ciència) et podries decidir per una temàtica?
No. Escric sobre els temes que m'agraden. És cert que són variats, però això només reflecteix els meus gustos i la meva forma de ser. Si m'hagués de centrar només en un ho trobaria molt avorrit, de la mateixa manera que quan llegeixo no em quedo només amb un gènere o un tipus de llibre. Crec que la riquesa, com a lector i escriptor, està precisament en la varietat. A aquestes alçades ja tinc un estil que és reconeixible, sens dubte, però m'agrada aplicar-lo a àmbits com més diversos millor. Tots els llibres per mi són un repte i un aprenentatge, per això procuro que cada projecte nou que començo sigui diferent a l'anterior. Espero que els meus lectors ho apreciïn. Jo almenys sóc dels qui els agrada ser sorpresos.
  • Com t'organitzes per arribar a tot, feina, blogs, llibres... família... Sembla que hagis descobert la manera d'allargar el temps.
Tant de bo! Sí que sé aprofitar-lo bé. Sóc disciplinat, i a més treballo ràpid i dormo poc. Es l'única manera que he descobert de poder dedicar-me a tot el que m'agrada: investigar, escriure, tocar música, gaudir de la meva família... La majoria de gent podria fer més coses de les que fa si s'ho proposés. Només cal tenir-ne ganes i ser conscients de tot el temps que malgastem en coses improductives al llarg del dia...
  • Has dit algun cop que ets bastant perfeccionista amb els teus llibres. Escrius cada dia, o quan et visita la inspiració?
 Abans solia esperar el moment adequat per posar-me a escriure. Al final he acabat descobrint que no em cal. Com que tinc poc temps per poder escriure, si no l'aprofito no avanço. La necessitat és per a mi la millor musa. Com a part de la meva rutina ara escric dues o tres hores al dia de mitjana, normalment quan tothom ja dorm i la casa està en silenci. Pot sonar com una obligació, però com que m'ho passo bé per mi no és cap sacrifici.
  • Es diu que per escriure bé, s'ha d'haver llegit molts llibres. Llegeixes molt?
Per escriure bé s'ha d'escriure molt. Només aprens cometent errors. No sóc molt partidari de classes, tallers i manuals, per exemple. És cert que hi ha gent que escriu bé de forma natural i a altres que els costa més trobar el punt, però la millor manera és llençar-s'hi  i escoltar les crítiques.
L'altre ingredient és llegir tant com es pugui, és clar. Aprens molt veient com els altres resolen els problemes. Jo llegeixo bastant, però no sempre és fàcil trobar el temps per llegir i escriure. Diria que si s'ha de triar una sola cosa, la segona és més important per mi per progressar com a escriptor.
  • De quins llibres ens podries dir que en tens un record especial?
Dels que vaig llegir durant la meva infantesa i joventut, que són els que em van marcar una mica com a lector i a la llarga, com a escriptor. La sensació única d'estar descobrint un món nou es va perdent amb el temps. Guardo molts bons records dels llibres d'Els grumets de la galera, per exemple, que llegia amb set o vuit anys, de les novel·les d'Emili Teixidor, Mercè Canela, Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Josep Albanell, Miquel Obiols, Joan Barceló... Em sembla que són escriptors que han influït molt tota una generació de catalans.
  • Que en penses de l'atac massiu de llibres que es produeix per St. Jordi on tothom aprofita per publicar llibres: homes del temps, presentadors, humoristes... és la millor època o millor fer-ho fora de temps, quan no hi ha tanta massificació?
Els meus editors solen programar els meus llibres fora de l'època de Sant Jordi precisament per aquest motiu hi ha tanta oferta que a menys que siguis molt conegut les novetats se t'empassen. A mi em sembla bé El que escric no va necessàriament adreçat als qui remenen llibres només un cop l'any. Es bo que la gent compri llibres, és clar, però més bo encara és que se'ls llegeixi. I ja posats a demanar, que en llegeixi d'una certa varietat i qualitat, no només els "lleugers" que sembla que saturen el mercat per Sant Jordi i Nadal.
  • Dos dels teus llibres son de divulgació científica, creus que és bo que estiguem tan informats sobre les malalties, epidèmies, pandèmies... o correm el risc de tornar-nos una mica paranoics?
 El coneixement és imprescindible per evitar que ens manipulin, i d'això n'hem tingut un bon exemple durant la darrera pandèmia de grip: la gent s'empassava qualsevol cosa que llegia a Internet perquè no tenia els elements per prendre decisions de manera crítica. Per això crec que és imprescindible que els científics sortim al carrer a divulgar. És part del nostre deure amb la societat que ens paga per investigar. És cert que un efecte secundari pot ser la paranoia, però això es cura amb més informació, no amb menys.
  • Ets un usuari constant de les noves tecnologies. Que en penses del e-book, perjudicaran el llibre tal com el coneixem fins ara i de retruc als escriptors?
L'impacte del llibre digital serà important, però no crec que revolucioni el món literari de la mateixa manera que els mp3 han canviat el panorama musical. Això sí: s'hauran d'ajustar unes quantes coses i la relació entre escriptors i editors pot canviar una mica. Encara és aviat per saber cap a on aniran les coses.
Personalment m'agrada tenir els llibres a les mans, tocar-los, olorar-los, i veure'ls a la meva biblioteca, així que intentaré resistir-me tant com pugui a la conversió digital. Amb els discs em passa el mateix: prefereixo comprar-me´ls en CD. Suposo que deu ser perquè la meva generació ha crescut en un entorn analògic del quan sempre ens costarà desenganxar-nos del tot.
Això no vol dir que no entengui els avantatges de les noves tecnologies. Tinc un reproductor de mp3 des que va sortir al mercat el primer model, i m'he llençat des del principi a fer el que es podria dir "literatura 2.0" a Internet amb els blogs, el facebook, el twitter, etc. Potser acabaré comprant-me un e-reader per emportar-me a tot arreu els llibres que ja tinc a la lleixa, per una qüestió de comoditat, però no m'imagino que un substitueixi l'altre.
  • La majoria d'escriptors han de fer una mica de "gira" de promoció, presentació del llibre, programes televisius i radiofònics... Això, fent balanç, et resulta divertit, enriquidor o és més aviat esgotador?
Una barreja de tot. Al principi és divertit, al final és esgotador, i en tot moment és enriquidor. Aprens un munt de coses i coneixes molta gent interessant, però és molt intens. Per sort només passa un cop de tant en tant, perquè és una de les parts del món de la literatura que menys m'atrau. A petites dosis no està malament.
  • Creus que tenir el bloc ajuda a augmentar la venda de llibres?
 Per mi escriure un blog és una manera d'estar sempre practicant, de trobar la forma més interessant i directa de comunicar una idea, cosa que després repercuteix en com escric els meus llibres. A més, em serveix per poder saber com reaccionen els lectors. Veig el blog sobretot com una eina per a millorar-me com a escriptor. A part els blogs són una xarxa social, i gràcies a això he conegut gent molt interessant i m'he ficat en algun projecte que sinó m'hagués passat de llarg. Tot plegat crec que justifica de sobres l'esforç d'actualitzar periòdicament el blog. Si de retruc resulta que em serveix per donar a conèixer els meus llibres, doncs millor que millor.
Aprofito per fer propaganda del que publico, és cert, però sobretot per què el procés creatiu forma part de les meves experiències i aventuretes, i això és un material perfecte per la mena de blog que faig. És una mica un efecte secundari, perquè la promoció de veritat al cap i a la fi l'organitza l'editorial. M'ho prenc més com si estigués explicant el darrer llibre que he escrit als meus amics que no com si el volgués vendre a un públic desconegut. Per això em sembla que les entrevistes als mitjans és més útil.
  • El teu bloc (BloGuejat) te molts seguidors, parles de temes molt diversos, també dels teus llibres. Aquest contacte directe amb els lectors ajuda? No fa una mica de "por" això de que et pugui dir tothom el que en pensa de la teva feina?
Al contrari! Les crítiques són imprescindibles. Els escriptors escrivim per ser llegits, per tant ens va molt bé saber què pensen els lectors. Això no vol dir que els hagi de satisfer a tots, seria impossible. El meu primer objectiu és sempre escriure un llibre que m'agradi a mi. Per altra banda, l'escriptor que pensa que ho sap tot i que no pot aprendre res dels seus lectors està condemnat a no avançar. Les crítiques positives animen a seguir endavant i les negatives són les que et permeten progressar, per tant totes van bé. A aquestes alçades ja he aprés a no preocupar-me de les crítiques destructives que no tenen cap base raonable, que també n'hi ha.
  • Per acabar sempre faig aquesta pregunta: Quina és la pregunta que no et fan mai i t'agradaria contestar?
"Per què escrius?" La resposta seria "perquè no em puc imaginar no fer-ho".

2 comentaris:

Assumpta ha dit...

Uala!! Quina entrevista més currada! ;-))
El món dels blogs cada dia m'agrada més :-)
Ho he trobat molt interessant! Ai, jo sóc de les que perd molt el temps! hauria d'aprendre d'en Salvador i organitzar-me millor... crec que té tota la raó quan diu que podríem fer més coses de les que fem... m'ha semblat ben bé com si m'ho digués a mi :-)

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Us ha quedat una entrevista que resulta molt entenedora i que perfila el personatge.
Enhorabona!