el meu correu: tumateix.llibres@gmail.com

7 de set. 2010

FRANCESC ARNAU i CHINCHILLA.


Si voleu conèixer primer una mica millor en Francesc podeu llegir la seva biografia, explicada per ell mateix, aquí.
  • Quan vas decidir escriure seriosament i provar de treure a la llum la teva feina poètica?
Això són dues preguntes. Primera: Vaig decidir escriure seriosament quan va començar el nou mil·lenni. Vull dir amb una mica de trellat, i pensant en la possible publicació. Crec que la segona pregunta queda contestada. Des que comences a escriure seriosament, ja estàs pensant en publicar... Almenys així ha estat en el meu cas.
  • Dius que ets autodidacte, què li diries a algú que té un calaix ple de poesia i no s'atreveix a ensenyar-lo?
Efectivament, sóc autodidacte per què ningú no ha dirigit la meua "carrera" com a poeta. Tanmateix, també haig de dir que considere que tinc molts mestres, el que passa és que jo he estat el responsable d'haver-los triat, i ningú no me'ls ha imposat per la força. A tots els que tenen un calaix ple de poemes els diria que intenten treure l'essència, destriar el forment de la palla, i una vegada tinguen "la crème de la crème", han d'intentar per tots els mitjans possibles donar-la a conèixer.
  • La poesia és un gènere que costa més de "vendre"? Podríem dir que els "usuaris" son una minoria?
És clar que no és un gènere de masses, però moltes vegades la quantitat no és el més important. Per posar un exemple, és el mateix que passa amb la música. Les cançons que més venen, no són les que més influeixen en els altres autors. Moltes vegades, els creadors minoritaris es converteixen en els veritables "gurus" dels nous autors. La Poesia moltes vegades exerceix aquest tarannà, dintre de la Literatura.
  • Com escrius, directament a l'ordinador, am boli...?
Sé que et semblarà una resposta per quedar bé, però és la veritat. Escric amb estilogràfica, quan sóc al meu estudi (una manera de dir-ho), sempre amb tinta blava, i també és veritat que quan sóc al treball (treballe a la factoria Ford) utilitze bolígraf, i escric les meues notes en papers que trobe en qualsevol lloc de la fàbrica.
  • Ets constant escrivint poesia, escrius cada dia o només en moments d'inspiració?
Ja m'agradaria, però les coses són com són, i el meu ritme és com un degoteig que moltes vegades s'atura per un temps, i algunes altres (menys de les que volgués) sembla com un doll d'aigua a la font...
  • Quins autors de poesia destacaries per haver influït en la teva obra?
Crec que han influït moltíssims autors, començant per tots els cantautors de la "Nova Cançó", que foren els que m'obriren els ulls, com a tants i tants companys de la meua generació, i acabant per tots els poetes que han caigut a les meues mans (ulls). Però seria un despropòsit no anomenar el Vicent Andrés Estellés, de qui acabem de commemorar la seua Diada (espere que es consolide). Ja he dit en moltes ocasions, fins i tot al meu llibre, que sense haver llegit el seu "Llibre de meravelles", possiblement mai no hagués estat capaç de fer ni un sol vers...
  • Aquell refrany de que "No es pot ser profeta a la teva terra" sembla que no es pot aplicar a teu cas. Et sents profeta a la teva terra?
Bé, en certa manera així ha estat, doncs l'Ajuntament del meu poble ha publicat la meua antologia poètica, pel que mai no els podré estar prou agraït. Però ser "profeta a la teua terra" és una expressió que mai l'aplicaria al meu cas, ja que la majoria dels meus veïns ignoren la meua obra, fins i tot aquells que em veuen pel carrer i em fan festes com a autor. Es molt complicat parlar d'això, però toque ferro per què les coses siguen com fins ara, o si pot ser, millors...
  • Què sents quan veus representada la teva obra?
Crec que és el millor moment del creador, sobretot si has participat a la "misse en escene". Els poetes gaudim quan fem poesia, però quan la compartim amb els altres, es multiplica el gaudi exponencialment.
  • És difícil que et publiquin, creus que "qui no te padrins no menja mona"?
Jo he tardat deu anys en publicar, i crec que ha estat una autèntica carambola la meua publicació. Sí, efectivament, publicar és molt difícil, i gairebé ens resta la possibilitat dels premis, que per sort són prou nombrosos. Supose que si hagués tingut padrins, hagués menjat la "mona molt abans.
  • Tens bloc, participes en webs, revistes digitals... En el moment en que vivim, si no et mous per Internet et quedes en un punt mort?
Efectivament, tinc un bloc que vaig encetar quan vaig veure la imminència de la meua publicació. Ja participava al web"relatsencatala.cat", i després he publicat els meus poemes a la revista "Lo Càntich", i al bloc col·lectiu "versos.cat", que darrerament està organitzant recitals de poesia per tot arreu (al País Valencià encara no ens ha arribat el torn). A la darrera part de la pregunta, haig de dir-te un SI com una casa...
  • T'agrada tenir un contacte tan directe amb els lectors?
Si et refereixes al que passa a la xarxa, m'encisa, crec que és com tenir les tertúlies literàries de la burgesia de l'època victoriana a l'abast de tothom. En aquest aspecte, la creació literària té molts més al·licients que no pas abans.
  • Creus que Internet a més de donar-te a conèixer també ajuda amb les vendes?
No conec el món del marketing, però crec que a Internet tothom el que vol és treure les coses debades.
  • El teu present és "L'espill de l'orb", tens algun altre projecte començat?
La veritat és que no sóc un poeta de projectes, i "L'espill de l'orb" no ha estat fruit de cap projecte. Sóc un escriptor d'obra total, i la vaig fent poema rere poema. Després, a l'hora d'enllestir els llibres, ja veure'm el que surt...
  • Quina és la pregunta que no et fan mai i t'agradaria contestar?
M'agradaria que me preguntaren pel futur de la nostra llengua, un tema pel que sóc molt sensible, i voldria contestar que, malgrat les expectatives cada vegada més negatives, jo estic amb el Joan Fuster, que en certa ocasió va dir, que no es podria haver fet més per què la nostra llengua deixés de parlar-se al nostre malaurat País, i tanmateix no havia estat així... A més de "muelles" sembla que som una mica cabuts.