el meu correu: tumateix.llibres@gmail.com

1 d’oct. 2009

NÚRIA MARTÍ CONSTANS


Si la voleu una mica de biografia: aquí.
  • Quan vas fer aquell primer pas on dius m'atreveixo i començo a escriure seriosament?
Vivia una situació familiar i personal difícil de viure i l'escriptura va ser la via de sortida. Vaig pensar que si m'hi posava de debò, ho havia de fer bé, d'una manera professional, vull dir, i no només per passar l'estona.
  • Quin mètode d'escriptura tens: directament a l'ordinador, primer amb paper...?
Mai no és exactament igual. Normalment escric de dret a l'ordinador, però pot passar que sigui en un lloc determinat i em vinguin ganes d'escriure i llavors ho faig en un paper.
  • Tens un ritme d'escriptura? escrius cada dia o només quan estàs inspirada?
No sóc gaire constant, la veritat. Per a mi escriure és una necessitat i escric quan en tinc ganes, quan sento la força que m'hi empeny, quan fa dies que hi rumio i m'adono que aquell és el moment just de posar-m'hi i no cap altre. Fins i tot si he de lliurar un escrit en una data, com ara les col·laboracions a la Revista de Girona, primer hi penso, a vegades tota una setmana, i començo quan en tinc necessitat.
  • Llegeixes molt? Quins són els teus escriptors preferits?
Vaig llegir molt de més jove. Encara llegeixo, és clar. Miro sempre de tenir temps per fer-ho. Allò que abans de ser escriptor s'ha de ser bon lector és una veritat indiscutible. M'agrada moltíssim Mercè Rodoreda i no em canso de rellegir-la. També Nabòkov. Dels escriptors d'ara, m'agrada Jordi Coca. Lena, per exemple és una novel·la que m'atrapa. I de casa, Maria Mercè Roca, gironina com jo.
  • Aquest llibre està escrit amb un llenguatge, a estones, gairebé poètic. Creus que fan falta més llibres d'aquest estil, potser ara la gent està més acostumada a llegir un llenguatge més groller?
Crec que hi ha lloc per a tot sempre que no sigui gratuït. En l'escriptura tot ha de tenir una funció i el llenguatge és l'eina de l'escriptor per engrescar el lector. No tots els lectors busquen el mateix.
  • A "Hores prohibides" tenim dues dones, un secret i molts sentiments. Està inspirada en fets reals o és tot ficció?
Les dones sempre hem tingut un paper difícil en la societat en què vivim, guiada majoritàriament per homes. Hem passat de no tenir ni veu ni vot a haver de ser heroïnes tenint cura de la casa i treballant fora. A l'època de la protagonista d'Hores prohibides, Caterina, la dona s'ho havia de callar tot i això comportava un dolor molt gran.
Pel que fa a realitat i ficció, crec que no hi ha cap escriptor que pugui dir que tot, absolutament tot, és inventat. Al contrari, tot, absolutament tot, és real d'una manera o altra. Això no vol dir que la meva àvia visqués tot el que viu Caterina ni que existís cap Dolors. Però un escriptor es nodreix de les experiències que coneix i és tots els seus personatges.
  • Creus que és difícil que et publiquin un llibre? Els premis literaris ajuden als escriptors novells o és només un pas massa petit?
Sí, és difícil entrar al món editorial. I els premis literaris són una porta d'accés molt bona. Hem d'estar contents que hi hagi iniciatives com aquestes, com el Premi Just M. Casero de Girona, per exemple, perquè promouen l'escriptura i empenyen els escriptors que comencen. No és la quantia del premi allò que importa, és tot el que ve després.
  • Quan no disposes dels mitjans que tenen al servei els "grans escriptors" per donar publicitat al seu llibre, de vegades has de fer ruta per fer presentacions per donar-te a conèixer. Has hagut de fer-ho?
Sí, vaig fer presentacions a Barcelona, Calella i Girona, i diverses entrevistes, primer, i per Sant Jordi vam fer ruta de debò de la mà de l'editorial Ara-Llibres (amb autocar inclòs, vull dir) i vam visitar altres indrets tots junts, editores i escriptors. Va ser fantàstic.
  • Creus que pot ser enriquidor aquest contacte tan directe amb els lectors o valdria més que es mantinguessin en la ignorància respecte a l'autor.
Res d'ignorància. Crec que el contacte amb el lector forma part del procés d'escriptura. En definitiva, escrivim per ser llegits. Què pot satisfer més que un comentari positiu d'un lector?
De fet, vaig obrir el bloc a la xarxa arran de la publicació del llibre i ho vaig fer per això, per comunicar-me amb el públic lector, perquè tot aquell que tingués ganes de saber-ne més pogués fer-ho. És un fenomen que visc en primera persona quan sóc només lectora. Els comentaris que he rebut tant virtualment com de viva veu m'han fet venir moltes ganes de continuar escrivint.
  • Quina és la pregunta que no et fan mai i t'agradaria contestar?
La veritat, m'ho haig de pensar. Si que sé la que em fan molt i que no m'agrada (i que veig que no s'inclou en aquesta entrevista, que bé!): "què estàs escrivint ara?"
La que m'agradaria que em fessin podria ser una cosa així: "Per què cites Narcís Oller a l'inici de la novel·la?" (potser sí que me l'han feta, però un cop i prou, en tot cas) Respondria: "Perquè Pilar Prim és una dona valenta i Caterina també.