el meu correu: tumateix.llibres@gmail.com

15 de set. 2009

CARME MARTI CANTÍ

Podeu veure la seva biografia aquí.
"Xup-xup
La setmana després de la Mare de Déu d'agost del 2002, vaig anar a casa de la iaia amb una llibreta nova i bolígraf. Sempre ho havíem dit que hauríem d'escriure les seves memòries i sí, la història del xicot de Reus i de l'anònim em va engrescar. La iaia tenia 90 anys i la mama no n'havia sentit a parlar mai, del xicot de Reus.
Durant gairebé cinc mesos vaig anar a veure-la un o dos cops per setmana. Parlàvem al menjador o al perxe. Sempre hi anava acompanyada del Martí, que amb un anyet i mig només feia que rodar i jugar, i posar-li coses a la butxaca del davantal i treure-les-hi. Recordo la iaia amb davantal i, sovint, cantant.
Jo prenia apunts i a la següent visita els portava redactats. El primer cop que va veure la seva narració impresa es va emocionar, es delia per llegir-la i contenta i convençuda va reemprendre el seu relat.
Cada dia repassàvem el que li havia portat redactat de la visita anterior, moltes vegades afegia alguna cosa i només un parell de cops va retallar. Després continuava la història...
També ens vam entretenir a triar fotos per afegir un petit àlbum darrere del text. Un bon amic ens hi va ajudar, a més va dissenyar una portada que va encantar a la iaia.
El divendres 7 de març vam tenir-ho tot enllestit i el dissabte vam anar a veure-la. El Martí pujava les escales dient: "Iaia, iaia, un gal." Li va donar les memòries enquadernades i embolicades. Li vam fer repetir el gest per poder fotografiar-la amb la intenció, suposo, d'immortalitzar el moment.
Vam passar una bona vetllada, la iaia estava contenta i es trobava molt millor que altres dies. Recordo que va menjar, molt a gust, una coca de poma que li havia portat la mama. Vaig pensar que feia temps que no l'havia vist tan eixerida.
El diumenge a la matinada va morir d'un infart.
Em van explicar que tant dissabte com diumenge havia estat fullejant les memòries.
Mentre ho vaig escriure vaig ser tan fidel com vaig saber a la seva història, a la seva veu..."