el meu correu: tumateix.llibres@gmail.com

25 de març 2009

JOAN CARRERAS

Si voleu saber-ne alguna cosa més abans de llegir l'entrevista, aquí.
  • Quan vas fer aquell primer pas on dius m'atreveixo i començo a escriure seriosament?
No me'n puc recordar. Crec que he escrit sempre.
  • Escrius directament a l'ordinador o amb boli, o potser amb...?
Amb teclat. El retolador només el tinc per anotacions.
  • Quin ritme d'escriptura tens? Escrius cada dia o només quan estàs inspirat
Inspirat? No sé què vol dir. T'asseus, escrius... i la resta del dia escrius mentalment, sense parar, facis el que facis. Escric tota l'estona, o amb el cap o amb les mans.
  • Llegeixes molt? Quins escriptors t'agraden més?
Ara mateix llegeixo força i he llegit una mica al llarg de la meva vida. M'agraden llibres molt diferents. No sóc gaire partidari de donar noms. Aquestes llistes sempre queden rares. M'interessen molts autors i d'altres, per desgràcia, no en sé res.
  • Els teus personatges són quotidians, però les circumstancies que els envolten resulten, si més no singulars, o potser no tan... Creus que el teu llibre reflexa la realitat; creus que cada vegada són més normals les situacions que s'expliquen en ell?
Em sembla que el que compta és que el que s'expliqui sigui versemblant dins de l'obra, encara que al món real, per dir-ho d'alguna manera, pugui ser més o menys estrambòtic. L'unica coherència que m'amoïna és la interna. Que quedi clar a tothom que entre autor i lector hi ha una mena de pacte previ que diu: tot el que hi ha aquí és ficció.
  • Una pregunta indiscreta... Practiques l'origami...?
En sabia una mica. No gaire. Però això té poca transcendència fora de la curiositat natural que ens puguis tenir. El meu origami consisteix a escriure històries?
  • Em sembla que he vist o llegit en algun lloc que t'han enviat algunes figures fetes amb papiroflèxia. És cert?
No, no, el que vam dir és que diverses persones que m'estimen em van regalar tot de figures perquè les ensenyés el dia de la conferència de premsa on es va presentar el llibre. Va estar bé poder-ho fer. Al blog n'hi ha una foto...
  • És difícil que et publiquin un llibre, potser passa allò de: "si no tens padrins no menges mona"?
No ho sé, fa uns quants anys que vaig publicant i ja no ho sé. Però en comptes de padrí, que dius tu, tinc un acord amb una agència literària, on m'ajuden molt, i hi ha un editor que coneix molt bé que faig i que sap què vull fer i que fa anys que creu en l'obra que vaig exposant.
  • Has desplegat una campanya interessant per la "xarxa": You tube, el bloc del llibre... Creus que es nota la diferència si utilitzes aquests mitjans en la promoció del llibre?
Semblava que havia de demostrar que l'autor estava disposat a comprometre's amb la promoció, però la veritat és que no estic segur d'haver-la encertat. En realitat, la meva feina és escriure els llibres, la resta no hauria de ser cosa meva. No n'estic gaire segur, però l'experiència d'aquesta vegada em fa rumiar i tard o d'hora arribaré a una conclusió.
  • Cada cop és més normal que les noves tecnologies es barregin amb les tradicionals. Que en penses del e-book?
Els e-book, que dius, segueixen sent un book, oi? Aquesta és la qüestió. Una novel·la no és una pila de paper sinó una pila de paraules, de frases, d'històries. I això és l'essencial. Si el dia de demà es llegeix en un paper o en un altre suport no em sembla que modifiqui l'essencial de la literatura.
  • Per donar a conèixer el llibre, has fet també ruta per llibreries, pobles...?
No ho he fet i potser hi hauria estat disposat però em sembla que ara mateix els editors tenen altres coses al cap i molta feina.
  • Creus que pot ser enriquidor aquest contacte tan directe amb els lectors, o valdria més que es mantinguessin en la ignorància respecte a l'autor?
No ho se, jo no sóc gens fetitxista. L'autor de vegades pot destorbar, és una nosa que es pot siturar entre l'obra i el lector, no et sembla? El més important és el llibre. Això sí que ho tinc clar.
  • Quina és la pregunta que no et fan mai o gairebé mai i t'agradaria contestar?
No n'hi ha cap. Potser un dia m'agradaria parlar dels llibres que he escrit però amb certa calma.