el meu correu: tumateix.llibres@gmail.com

27 de febr. 2009

ALÍCIA GILI I SÍLVIA ROMERO.


Si voleu conèixer-les una mica millor abans de llegir l'entrevista ho podeu fer aquí.
  • Quan vàreu fer aquell primer pas, on dius m'atreveixo i començo a escriure seriosament?
ALÍCIA: De fet jo, des del día que ens vam trobar a l'Ateneu i vam parlar de que Fahrenheit 451 era interessant per la reflexió que implicava dels llibres, del poder que tenen i la por que fan, recordo haver dit: "Podem parlar de llibres de poder". Però recordem que en la fantasia i ciència-ficció hi ha moltes novel·les sobre llibres de poder i la saga de Mhist o el propi Fahrenheit eren exemples clars. Calia, doncs, ser alternatiu i innovador, i llavors vàrem pensar: "I si parlem del llibre com a objecte màgic, i no pel que hi diu?" I va ser l'espurna. Des d'aquell moment la màquina de la imaginació ja no va poder parar de donar voltes, i començar a posar l'esquema de la idea per escrit.
SÍLVIA: Sí, la veritat és que la idea embrionària, com sol passar, va aparèixer una mica per casualitat. Com qui diu ens acabàvem de conèixer en persona, ja que el primer contacte nostre va ser a través d'un portal literari, però aquesta coincidència de la novel·la de Ray Bradbury com un llibre de capçalera per a les dues, ho va propiciar tot.
  • Escriviu directament a l'ordinador o amb boli, potser amb llapis...? Sempre que llegeixo un llibre de coautors em pregunto si escriuen per separat i després ho fusionen o comparteixen els moments d'escriptura... Com ho feu vosaltres?
ALÍCIA: Jo prenc moltes notes amb llapis a llibretetes, per què m'encanten les llibretes, i perquè així quan se m'acut una idea la puc apuntar, o esbossar, fins i tot paraules que m'agraden o frases o imatges que em criden l'atenció. Però després el procés productiu seriós el faig a l'ordinador. De fet ens vam repartir una mica l'estrictura de l'obra, personatges i capítols, per treballar alternativament, però com ens passàvem la feina setmanalment, i la llegíem, criticàvem i corregíem contínuament, de fet hem compartit tot el procés productiu. Hem escrit a dues mans, però amb un cervell com els nostres propis clons.
SÍLVIA: De forma habitual escric directament a l'ordinador. El que passa és que abans de posar-me a escriure, tot aquell material ja el tinc molt ben pensat i estricturat dins el cap. Però reconec que, a banda de prendre notes d'idees que després puc desenvolupar en forma de novel·la o relat, quan en alguna ocasió em trobo encallada, a mi em funciona molt l'escriptura a mà. Amb bolígraf. Això m'ajuda a tirar endavant. Pel que fa a l'escriptura conjunta, és el que diu l'Alícia: tot i que els capítols s'han escrit per separat, aquest procés continu de lectures, relectures, correccions i comentaris han creat un corpus unitari en el qual difícilment es pot distingir l'estil de cadascuna de nosaltres. I creiem que aquest és un èxit de la novel·la.
  • Aquest no és el primer llibre que escriviu juntes, resulta difícil escriure a "duo"?
ALÍCIA: Si tens respecte per l'altra, acceptes crítiques fortes, i ets capaç d'entendre que de vegades és l'altra qui se'n surt amb la seva... no? Tot i així discutim, ens barallem, defensem els nostres personatges, però sempre des del somriure, per passar-nos-ho bé, i amb una botella de xerès!
SÍLVIA: He de confessar que això de l'ampolla de Porto és veritat... però amb mesura! I en tot cas, només afegiria que a banda d'aquest respecte que ha comentat l'Alícia, hem tingut la sort de venir de dues disciplines diferents. L'Alícia és historiadora i jo filòloga, cosa que ha permès que ens complementéssim a partir d'aquests coneixements.
  • Quin ritme d'escriptura teniu, escriviu cada dia o només quan arriba la inspiració?
SÍLVIA: Particularment no crec en la inspiració. Sí que és veritat que de vegades tens dies bons i dies no tan bons, però això passa en tots els àmbits de la vida. Penso que l'escriptura és una qüestió d'ofici i el que demana són hores de dedicació. En l'actualitat, jo tinc la sort de poder destinar cada dia un espai del meu temps a la literatura en general. I amb això vull referir-me tant a l'escriptura com a la lectura.
ALÍCIA: Jo, pel contrari, disposo d'uns tempos molt definits perquè tinc una feina absorbent i he de ser sistemàtica. Sinó, no podria escriure mai. M'hi posos totes les nits que no estic massa cansada, tots els caps de setmana que tinc lliures pel matí, i totes les dates festives, marco un calendari, un nombre de capítols a executar, una estructura, i començo a les nou del matí i a les dues del migdia he de tinir tants capítols. Pot semblar que la inspiració no juga cap paper, però la sistematització és un funcionament per poder trobar temps per escriure, la inspiració la tinc a cada minut del dia, que vaig pensant, i apuntant al cervell o a la llibreteta les idees que van venint. Després és l'hora de posar-les en marxa.
  • Per què el gènere de la fantasia?
ALÍCIA: Perquè és un mirall de la nostra societat, que ens permet ser crítics i denunciar situacions, i alhora és un gènere que permet arribar a gent jove i adulta.
SÍLVIA: Perquè m'agrada i llegeixo literatura de fantasia, perquè crec que és un gènere molt vàlid, però sobretot perquè significava un repte, per a mi. Mai fins aleshores m'havia llençat a escriure novel·la de fantasia.
  • El llibre està ple de títols de llibres, potser no ho hauria de preguntar però... els heu llegit tots...? Sou grans lectores?
SÍLVIA: No, no els hem llegit tots, i aquesta és una pregunta que ens fan sovint. Llegeixo molt, però no pas fins a aquest punt. Ja m'agradaria! En un principi els títols que fèiem servir pertanyien als nostres referents particulars. Després, i per tenir un punt d'informació comuna, vam agafar com a referència la llista que elabora Harold Bloom en el seu El cànon occidental. Però també els cercàvem per altres fonts d'informació.
ALÍCIA: Exacte. Sóc gran lectora, però no, no he llegit tots els títols. Perquè són molts i perquè alguns no són de l'àmbit de lectura que m'interessa. Però dins de l'argument de la història ens anava bé el títol, perquè els llibres tenen poder pel seu títol i no pel seu contingut.
  • Què en penseu del e-book, al vostre llibre els únics que coneixen els continguts dels llibres ho han aconseguit mitjançant la informàtica?
ALÍCIA: Que això pot arribar a passar algun dia, i que dono un vot d'aprovació a la informàtica i als e-book, perquè encara que m'encanten els llibres com a objectes, trobo que en un futur, si el e-book permet conservar la lectura i la saviesa que la humanitat ha acumulat durant mil·lenis, uns quants mil·lenis més, la informàtica és una eina útil de coneixement i difusió.
SÍLVIA: Suposo que l'e-book s'acabarà implantant i no hi tinc res en contra. Cal aprofitar tot el que ens pot aportar de bo la tecnologia. Però crec que els llibres, amb el format que coneixem en l'actualitat, coexistiran amb els e-book.
  • Heu volgut donar alguna mena de lliçó, volíeu que fos un llibre amb missatge?
SÍLVIA: Un detall que diverses persones que han llegit Iskander ens han comentat, és que contínuament es palpa el nostre intens amor pels llibres. Hem pretès reflectir això, i la nostra preocupació pels baixos índexs de lectura que sovint publiquen les macroenquestes dels diaris.
ALÍCIA: El que comenta la Sílvia, i també que si llegiu, no se us desfarà el cervell. Llegir potser no ens farà lliures, però ens farà capaços de tenir pensament crític, i de lluitar contra aquells que ens arrabassen la llibertat. El pensament únic de la globalització només ens porta a acceptar les doctrines unitaristes sense discutir, i crec que els llibres són la nostra única arma, la nostra única medicina contra això.
  • Ha estat difícil aconseguir la publicació dels vostres llibres? Heu tingut que fer-ne molta promoció?
ALÍCIA: Sí, és difícil. Vam tenir la sort de guanyar la beca del Premi Novel·la Ciutat de Lleida del 2006, i ara estem fent una forta campanya, però és difícil iniciar-se en el competitiu món de la literatura.
SÍLVIA: És força complicat. I amb cada llibre obres un nou món d'expectatives. Cada nova publicació et sorprèn més que l'anterior.
  • Creus que pot ser enriquidor el contacte amb els lectors, o valdria més que es mantinguessin en la ignorància respecte a l'autor?
SÍLVIA: A mi, particularment, m'encanta el contacte escriptor-lector. I parlo des de les dues bandes. Com a escriptora, m'interessa molt reconèixer l'opinió dels lectors perquè els seus comentaris m'enriqueixen. Com a lectora trobo interessant poder conversar amb l'escriptor al voltant de la seva obra.
ALÍCIA: Exacte. De fet tenim una web, www.iskanderllibreunic.es.tl on demanem, a tots els lectors, les seves crítiques, opinions, i fins i tot si tenen idees per a una segona part, perquè interactuar amb el lector és una finalitat magnífica de la literatura, i avui dia la tecnologia facilita aquest procés. Així que ja saps, lector, volem la teva opinió a la nostra web.
  • Quina és la pregunta que no et fan mai o gairebé mai i t'agradaria contestar?
ALÍCIA: Sempre ens pregunten perquè fem fantasia si és un gènere menor i poc seriós, o què fan dues dones escrivint fantasia, o com és escriure a quatre mans, però a mi m'agradaria que em preguntessin més sobre el perquè de la nostra crítica amagada contra aquest món unitarista i globalitzat, i sobretot pels llibres, per l'amor als llibres, a les biblioteques, al fet de lligir, perquè de fet quan et diuen "és autobiogràfic?", jo hauria de dir que sí, perquè l'amor pels llibres, pel contingut, per les tapes, pels lloms, pel tacte, o pel títol, és part de la meva vida.
SÍLVIA:
Em quedo amb les paraules de l'Alícia. Poc més s'hi pot afegir.