el meu correu: tumateix.llibres@gmail.com

15 de set. 2008

ÒSCAR PALAZÓN


Si el voleu conèixer primer una mica millor ho podeu fer aquí.
  • Quan vas fer aquell primer pas, on dius m'atreveixo i començo a escriure seriosament?
Suposo que quan vaig guanyar el meu primer premi literari, ara fa deu anys, a Falset. Que algú que no et coneix trobi un valor en el que escrius suposa un estimul que fa que vegis les coses d'una altra manera.
  • Escrius directament a l'ordinador o amb boli, o potser...?
M'agrada especialment escriure en cafeteries i biblioteques, amb bolígraf. Sóc més productiu en llocs públics, ja que a casa hi ha moltes distraccions: mirar el correu, fer-me un te, sortir al terrat quan em bloquejo...
  • Quin ritme d'escriptura tens? Escrius cada dia o només quan estàs inspirat?
Quan tinc un projecte entre mans sóc força constant, sobretot si hi ha una data de lliurament. Entre projecte i projecte, però, la meva productivitat va bastant a la deriva. De totes maneres, crec que el verb "escriure" significa molt més que el fet físic d'omplir fulls. Llegir també és una forma d'escriptura. I observar la realitat que ens envolta. I reflexionar sobre aquesta realitat.
  • A "un rostre que no és meu", per què aquest tema, creus que tenim cada cop més violència a la bora? Creus que cada cop ens controlem menys i deixem anar els nostres pitjors instints amb més facilitat?
En cap moment no vaig voler escriure un llibre sobre la violència. Alguns dels personatges que hi apareixen són violents i, per tant, són coherents amb la seva personalitat. No obstant això, per desgràcia, sí és cert que la violència és un dels motors que mou el món. No sé si tenim més o menys violència a la vora. El que passa és que ara som molt més conscients de la seva existència, de les seves repercussions.
  • En principi sembla un llibre de contes i després t'adones que no té res a veure, d'on vas treure aquesta idea per l'estructura del llibre?
L'estructura de la novel·la (que originàriament era un llibre de relats curts) es va anar creant sobre la marxa. Mentre escrivia, vaig adonar-me que hi havia moltes connexions entre les diferents històries que la componen. Dit d'una altra forma: els personatges necessitaven més espai per a desenvolupar-se, així és que n'hi vaig donar. A més, no crec gaire en l'ordre cronològic a l'hora d'escriure. Mentre que alguns escriptors escriuen per ordenar la realitat, jo escric per desordenar-la d'una altra manera. Prefereixo barrejar els temps i les situacions per fer-los més creïbles, ja que, tal com passa a la vida real, la nostra percepció de la realitat no segueix un patró definit.
  • És difícil que et publiquin un llibre, potser passa allò de: "si no tens padrins no menges mona"?
Si, és difícil que et publiquin un llibre. Però més que els padrins (que n'hi ha, evidentment), crec que el factor sort és fonamental.
  • Quan no disposes dels mitjans que tenen al seu servei els "grans escriptors" per donar publicitat al seu llibre, has de fer ruta per llibreries, pobles... Has tingut que fer-ho per donar-te a conèixer, resulta dur, esgotador? Tenir un bloc t'ha ajudat pe promocionar els teus llibres?
Només n'he fet la promoció justa, de manera que no he tingut l'ocasió de cansar-me'n. Crec que és important conèixer i assumir les limitacions dels teus llibres pel que fa al nombre de persones que els llegiran. Per a mi no tindria sentit fer-ne una presentació a Girona, posem per cas, perquè allà no em coneix ningú. En canvi, un blog et permet arribar a molt més públic amb molta més facilitat.
  • Has aconseguit allò tant difícil de: "ser profeta a la teva terra"?
Malgrat haver nascut i viscut a Lleida, m'he format com a escriptor a les comarques tarragonines. M'atreviria a dir, per tant, que a les terres de ponent em coneixen menys que a Girona.
  • Creus que pot ser enriquidor aquest contacte tan directe amb els lectors o valdria més que es mantinguessin en la ignorància respecte a l'autor?
Molt enriquidor. M'agrada saber en que pensen els meus lectors. De fet, com a lector, a mi també m'agrada molt comentar els llibres que m'emocionen amb els seus autors. I a més d'enriquidor, crec que és importantíssim, ja que el lector sempre acaba la feina (sempre inacabada) de l'escriptor.

1 comentari:

òscar palazón ha dit...

Gràcies!