el meu correu: tumateix.llibres@gmail.com

17 de set. 2008

JORDI QUER I SARDANYONS


El Jordi Quer i Sardanyons va néixer a Juneda el 1978. Llicenciat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Barcelona, és un dels editors de l'Editorial FONOLL, i responsable de comunicació de la Fundació Lluís Carulla.
I també ha tingut l'amabilitat de contestar algunes preguntes.
  • D'on va sorgir la idea de crear una editorial?
A Juneda, des de principis del segle XX, hi ha hagut certa tradició de publicar llibres de temàtica local i comarcal. Aquesta tradició la va reprendre la revista Fonoll a principis de la dècada dels 90. El 1997, dins la revista Fonoll va néixer l'Editorial Fonoll, de la qual es va independitzar l'any 2006, tot iniciant el procés d'expansió editorial d'ara.
  • "Del poble al món", què voleu dir amb això?
Des de Fonoll, estem convençuts que ha arribat l'hora que des de la perifèria es vagi cap a la capital, cap al centre. Tant en termes estrictament catalans, és a dir, de Barcelona respecte a comarques, com en termes generals: ha arribat l'hora que la literatura catalana, una literatura perifèrica i invisible als ulls del món, faci el salt a la universalitat, posant-hi tots els esforços i totes les ambicions. Entenem això quan diguem del poble al món.
  • Creus que fa falta més editorials que es preocupin dels autors novells, dels de comarques,...?
En absolut que no. Crec que darrerament han sorgit un bon grapat d'editorials de comarques que donen cabuda a autors joves i no tan joves. És més: després de la deserció de bona part de les grans editorials barcelonines vers la comercialitat més escandalosa, vers la concentració editorial i vers el castellà, han estat els editors de comarques qui han pres el relleu de la innovació i el rigor. En el cas de la poesia, això, per cert, ha estat flagrant. Editorials nascuts a comarques com Pagès Editors, Angle, Eumo, Emboscall, Cossetània, CGC, Perifèric, Brau, Abadia, March... estan donant un nou impuls a la literatura en català, vital i necessari per la seua supervivència.
  • Teniu previst ampliar la vostra temàtica de publicació, a infantil, juvenil, o altres?
Sens dubte, la literatura infantil i juvenil és un dels sectors del món del llibre més dinàmic i suculent, i com a editorial no podem pas obviar-ho. Ara com ara el nostre objectiu és traure una línia infantil i juvenil a mitjà termini. El nostre somni seria encetar aquesta línia amb un autor de pes, un Vallverdú, per exemple.
  • Quan ja coneixes l'autor, és difícil valorar objectivament els seus nous escrits, et condiciona, o actues com un mestre sever i critiques el que calgui?
Sens dubte, quan coneixes algú és més difícil de dir-li que una cosa que ha escrit no t'ha agradat gens ni mica. Així mateix, si li dius que t'ha agradat, també pot sonar a compliment. És això que es diu tenir compromís. Ara, per sort, hi ha el mail, la fredor del qual et permet dir el que convingui sense tenir por de la cara que farà la persona a qui va adreçat. En tot cas, si vols ajudar a un autor, cal ser valent i sincer en dir-li el que en penses de la seus obra, per dolorós que sigui.
  • Els premis literaris són un gran ajut per als nous escriptors. Que representen per a les editorials?
Atès que les institucions públiques o privades que els convoquen assumeixen una part del cost de l'edició, per a les editorials representen bàsicament una assegurança en el cas que el llibre sigui un fracàs estrepitós a llibreria, cosa que no és poc.
  • Busqueu els escriptors, o ells us busquen a vosaltres?
Això de vegades va d'una manera, de vegades de l'altra. És sorprenent el nombre d'originals que arriba a una editorial petita com Fonoll. Nosaltres tenim lectors que se'ls llegeixen i després, vist l'informe, decidim. De vegades, som nosaltres que contactem amb un escriptor i li proposem que faci un llibre. Cap dels dos mètodes, però, no assegura l'èxit.
  • Quin seria el camí que hauria de fer algú que mai ha publicat, per aconseguir-ho?
Si el seu pare o la seva novia no treballen a cap editorial, aconsello que enviï l'original a una editorial que cregui adient i que esperi. L'escriptor és un ésser que, en el millor dels casos, està esperant respostes d'editors.

  • Abans d'enviar un escrit a una editorial, caldria registrar-lo?
Si un escriptor és molt desconfiat amb la condició humana o simplement gelós del que escriu i les seues idees, li recomano que registri el seu original a la propietat intel·lectual. Jo només sé d'un guionista que ho ha fet amb un guió abans de presentar-lo a diverses productores. En la literatura en català, no crec que sigui molt comú de registrar originals. Això suposo que deu ser més usual en literatures i gèneres literaris (bestsellers, per exemple), on hi ha molts diners a guanyar. En el cas català, malauradament, això no és ben bé així. Dit d'una altra manera: el dia que tothom registri els originals voldrà dir que la literatura catalana va molt i molt bé.
  • Que en penses del atac massiu de publicacions que es produeix per St. Jordi, Nadal... on tothom aprofita per publicar llibres: homes del temps, presentadors, humoristes... Això perjudica als escriptors menys famosos a l'hora de donar-se a conèixer, els eclipsa?
Els perjudica enormement, atès que no poden competir en igualtat de condicions de cap de les maneres. Sant Jordi és la glòria comercial per a una minoria de llibres, sovint bellament mediocres, i és una tomba per a la major part dels llibres, entre els quals els més excelsos que ha produït una literatura com la catalana durant un any.
  • La vostra web us ajuda a l'hora de donar a conèixer i vendre els llibres, o és només un petit suport?
Ara com ara no es pot dir que hàgim venut molts llibres via web, sinó que funciona bàsicament com a portal informatiu de l'editorial, els llibres i les activitats que fem.
  • Què en penses de les editorials virtuals?
Mentiria si et digués que conec molt el sector de l'e-edició. Sé algunes editorials que publiquen bàsicament en el sector de la poesia. En tot cas, penso que l'edició en paper i la virtual es poden complementar perfectament. Al meu entendre, són públics diferents: al client de llibreria, per exemple, li agrada llegir un llibre relligat i en paper, i en canvi, l'internauta empedreït preferirà baixar-se'l de la xarxa.
  • I de les noves tecnologies, com ara el e-book. Creus que el llibre tal com el coneixem aviat anirà de baixa?
No ho crec pas. El llibre és un invent que té dos mil anys, que ha estat eficacíssim i que no serà fàcil de substituir. Què faríem sense el plaer de passar pàgines, "bufetejar-les", que diu l'aforista Abel Cutillas? D'altra banda, els aparells digitals encara no han resolt prou bé el fet de llegir a la pantalla.
  • És un acte de valentia voler tirar endavant una petita editorial en el moment actual?
Més que un acte de valentia, és un acte de tenacitat, perquè hi ha altres negocis més generosos que el del llibre, en el qual els marges de beneficis són sovint pírrics i cal vigilar a estirar el braç més que la màniga, perquè hom es pot enganxar els dits.
  • Quina és la pregunta que t'agradaria contestar en una entrevista?
Heu fet cinc edicions, oi, ja, de la novel·la que vau publicar fa poc... ?