el meu correu: tumateix.llibres@gmail.com

19 de set. 2008

FREDERIC MAYOL


Si el voleu conèixer millor ho podeu fer aquí.
La bona notícia és que properament aquest autor publicarà un nou llibre, del qual esperem poder-ne parlar molt aviat.
  • Quan vas fer aquell primer pas, on dius m'atreveixo i començo a escriure seriosament?
Crec que encara no l'he fet aquest pas. Escric perquè em diverteix, m'ho passo bé i gaudeixo molt. De fet, el pas aquest que em preguntes va ser quan vaig decidir que el que escrivia podia interessar i que tenia ganes de deixar-ho llegir a la gent. La següent cosa que havia de fer era portar-ho a una editorial i això si que va ser difícil perquè era una responsabilitat important per mi, la prova de foc per saber si el que escrivia estava bé, interessava i era publicable.
  • Escrius directament a l'ordinador o amb boli, potser amb...?
Normalment escric directament a l'ordinador, em poso davant la pantalla en blanc i començo a escriure des d'una idea inicial que es va desenvolupant a poc a poc fins omplir pàgines i més pàgines.
Ara bé, no sempre tinc l'ordinador amb mi, i de vegades, prenent un cafè o estant de viatge, arriben idees o escenes que es poden aprofitar, llavors escric en una llibreta amb bolígraf, això sí, el boli sempre ha de ser negre, és una mania que tinc, no sé escriure en cap altre color, així com les correccions dels llibres sempre les faig en color verd, no en vermell. Són manies.
  • Quin ritme d'escriptura tens? Escrius cada dia o només quan estàs inspirat?
No són gens disciplinat i pe mi això és un defecte, crec. M'agradaria marcar-me una disciplina i escriure cada dia, així tindria una producció molt més àmplia. Però no. No sempre m'hi puc posar, per diferents motius, de vegades per feina o per altres assumptes personals o perquè, simplement, no en tinc ganes i prefereixo anar al cine. Això sí, quan tinc temps i ganes, m'hi poso i la inspiració ja ve sola. De fet, encara que no escrigui, li dono infinitat de voltes durant tot el dia al relat que estic escrivint.
  • Per què t'has decantat, en el teu primer llibre, per la literatura juvenil?
Va ser una mica per casualitat. Sempre he escrit per adults tot i que m'agrada molt el gènere d'aventures i de fantasia. I si el primer publicat és juvenil es deu a una promesa que li vaig fer al meu nebot després de tornar d'un viatge a Londres en que ell havia de ser el protagonista.
  • Com està aquella novel·la que guardes al calaix...?
Guardada. De fet n'hi ha moltes començades i no acabades i no sempre és per haver-les descartat, si no perquè de vegades m'ha vingut una idea que m'ha atret molt més desenvolupar en aquell moment i la novel·la que estava començada ha quedat relegada. Però això no vol dir que, en qualsevol moment, pugui continuar-la, millorar-la i acabar-la.
La meva pròxima novel·la, que sortirà publicada espero que en breu, és una d'aquestes que tenia guardada i que un dia em va venir de gust recuperar, la vaig ampliar i acabar i, un cop fet, la vaig reescriure sencera fins que ha quedat com volia i a l'editorial també li ha agradat.
  • Treballar, portar un bloc al dia, escriptor..., com es combina, d'on treus el temps?
Bé, tinc la sort de fer una feina que té un molt bon horari, de 8 a 3, per tant tinc totes les tardes lliures per fer el que més m'agrada i si es reparteixen bé les hores, hi ha temps per a tot: per escriure, per anar al cine, per sortir amb els amics i també per portar un blog més o menys al dia. De fet, tinc dos blogs, el meu personal i un altre sobre cinema que ve a referència d'un programa de ràdio de cine amb el que col·laboro un dia a la setmana.
  • És difícil que et publiquin un llibre, creus que "qui no te padrins no menja mona"?
Difícil no, és dificilíssim que et publiquin si no tens un nom o no guanyes un premi. De totes maneres no crec que sigui qüestió de padrins, tot i que poden ajudar, però per publicar hi ha un cúmul de circumstàncies: tenir una bona obra i creure en ella, tenir sort i constància. Un padrí pot ajudar-te a portar el llibre a l'editorial i que te'l llegeixin, però si la novel·la no es bona, no hi haurà res a fer, amb padrins o sense.
Un cop vaig portar un relat infantil a una editorial mitjançant un "padrí" i no va ser publicat perquè no era prou bo. És més important tenir un bon llibre que un bon padrí.
  • Quan no disposes dels mitjans que tenen al seu servei els "grans escriptors" per donar publicitat al seu llibre, has de fer ruta per llibreries, pobles... per donar-te a conèixer, resulta dur, esgotador?
Amb això tinc molta sort. Amb l'editorial que he publicat "L'Aniversari robat", al ser petita, donen un tracte preferent a tots els seus llibres. L'editora, a part de fer publicitat en els mitjans de comunicació adients, fa la ruta per llibreries i escoles per donar a conèixer el seu catàleg, a part de posar-lo al mercat internacional i a totes les fires del ram com el Saló del Llibre de Barcelona, la Setmana del Llibre en català o La Fira de Frankfurt. Jo hi poso el meu granet de sorra anant-hi a tot arreu allà on m'envia l'editora i ja m'agrada, m'ho passo bé, tot i que sóc força vergonyós i em costa molt parlar en públic. Fins i tot he anat a la tele, a Tele Girona, a promocionar-lo.
  • Creus que pot ser enriquidor aquest contacte tan directe amb els lectors, o valdria més que es mantinguessin en la ignorància respecte a l'autor?
Depèn. M'explico: hi ha autors que el seu èxit es basa en el misteri que envolta la seva vida, fins i tot la seva identitat, hi ha casos famosos, sobretot en literatura per adults. En infantil hi ha el cas del ratolinet detectiu aquell que quan presenten un llibre, ho fa el mateix ratolí com autor dels relats i de l'autor no se'n coneix gairebé res. Personalment crec que el contacte amb els lectors és imprescindible, necessari i enriquidor. Jo, com a lector, m'agrada saber com escriuen els meus autors preferits i quines manies tenen a l'hora de fer-ho. Això és el que m'interessa, la seva vida en principi no.
  • Creus que has aconseguit allò tant difícil de: "ser profeta a la teva terra"?
Segur que no! No sóc profeta de res! però en tot cas, escrivint en català, si no som profetes a la nostra terra, on ho serem?
  • Quina és la pregunta que no et fan mai o gairebé mai i t'agradaria contestar?
Abans d'anar a cap escola a parlar del llibre, pensava que hi havia moltes coses que no em preguntarien mai sobre mi o sobre el llibre, però els nens no tenen vergonya de preguntar res i fan les preguntes més inversemblants, per tant crec que m'han preguntat de tot, des d'on i quan escric a si m'agraden els gossos o quin és el meu color preferit.
Més que una pregunta, hi ha un comentari que em van fer que em va sorprendre: em van dir que el meu estil recordava el d'Emilio Salgari. Confesso que mai he llegit res de Salgari, fins aquest estiu que m'he posat amb "Cartago en llamas", però quan era petit seguia les aventures de Sandokán i m'agradaven molt. M'ho vaig prendre com un fantàstic compliment.
...Bé lligat amb això, sí que hi ha una pregunta que mai m'han fet i és curiós perquè és una pregunta molt típica: quin o quins autors han influenciat a la teva obra?

  • Ja que l'has fet, la pots contestar: Llegeixes molt? Quin o quins autors han influenciat a la teva obra?
Aquesta pregunta ens l'ha respost des de Turquia...
Si que llegeixo molt, de fet sempre tinc un llibre a les mans o a la tauleta de nit i quan viatjo també ho faig sempre amb un llibre. Ara a Turquia m'he endut el de Cartago en llamas d'Emilio Salgari. En el meu blog pots veure la llista de llibres que porto llegits aquest any 2008
Influències? No ho se ben be de qui em puc haver influenciat perquè hi ha autors que m'agraden molt i no tenen res a veure amb el que escric jo, per exemple Paul Auster o David Leavitt o Arturo Perez Reverte. També m'ha fet passar molt bones estones l' Stephen King i en Peter Straub, entre d'altres. M'agraden els llibres d'aventures. I en quan a escriptors de juventut m'agrada molt, com ja saps, la Dolors Garcia i Cornella, l'Enid Blyton, el Michael Ende... Suposo que de tots he anat agafan influències.