el meu correu: tumateix.llibres@gmail.com

20 d’ag. 2008

IGNASI REVÉS


Si el voleu conèixer primer una mica millor ho podeu fer aquí
  • Quan vas fer aquell primer pas, on dius m'atreveixo i començo a escriure seriosament?
Va ser el juliol del 2001. Acabava de suspendre unes oposicions al cos de gestió i necessitava oxigenar el cervell. I com que feia un temps que em rondava pel cap escriure una novel·la de pagesos de les Garrigues, i a partir de llavors tindria més temps, em vaig decidir. Vaig fer un esquema mínim i m'hi vaig posar.
  • Escrius directament a l'ordinador o am boli, o potser...?
M'agrada fer un esquema previ en bolígraf, en fulls DIN A4, partits per la meitat. Llavors, quan ho tinc prou apamat, em poso a l'ordinador. La qual cosa no vol dir que de vegades deixi, en un arxiu d'ordinador, algunes idees apuntades en guionets.
  • Quin ritme d'escriptura tens: cada dia o només quan estàs inspirat?
Tinc una nena de dos anys i una altra d'un. Això vol dir que escric quan puc. Preferentment a la nit, entre les dotze i les dues. O dissabte i diumenge a la tarda, quan la dona se'n fa càrrec. Però no escriure cada dia tampoc em preocupa, perquè no sempre tinc les condicion físiques i mentals per escriure. Hi ha dies en què no tinc coses a dir, i en aquests casos, és millor mirar la tele, o llegir, o anar a passeig.
  • Per què aquest llibre, aquest tema?
Perquè així no calia documentar-me, ho tenia a l'abast de la mà. No sóc gaire treballador, ho reconec. M'estimo més parlar sobre coses que conec mínimament que no pas embrancar-me en situacions desconegudes per a mi. Si em poso en un terreny que no domino em fa pànic escriure'n, perquè em puc ensorrar.
  • Creus que haver fet el llibre sobre un poble de les Garrigues et limita a l'hora de captar lectors?
A les presentacions molta gent em diu: "Aquest llibre no té res a fer a fora", i jo no hi estic d'acord. És precisament el fet d'haver escrit sobre un territori tan petit i delimitat allò que dóna força a la novel·la. És precisament haver escrit alguns paràgrafs en lleidatà allò que li dóna caràcter. És precisament descriure un paisatge i unes feines del camp poc conegudes en l'imaginari col·lectiu català allò que el fa atractiu, allò que pot incitar a la gent de fora a descobrir les Garrigues. A més, les problemàtiques de la pagesia que s'hi descriuen no són tan diferents de les que poden tenir, per exemple, a la Plana de Vic, al Vallès, al Camp de Tarragona o a les Terres del Ebre: les subvencions, l'estar sempre pendent del cel, el despoblament... La prova és que a les Terres del Ebre el llibre ha funcionat molt bé.
  • En alguna de les teves presentacions t'han preguntat per què la dona no té un paper gaire destacat en el teu llibre, pot ser perquè la realitat és aquesta, és possible que realment la dona, tot i haver-hi sigut sempre al mon rural , ha passat desapercebuda?
Et giraré la frase, si em permets: les dones, encara que puguin passar desapercebudes, sempre hi són. I en les famílies pageses són les que aguanten les cases. El que passa és que el protagonisme diguem-ne visible als ulls de la gent el tenen els homes. Els meus editors et dirien que no és pas cert que la dona no tingui un paper destacat a "oli en un llum". Et dirien que s'hi mostren dues tipologies diferents de dona: l'una, la mare del protagonista, soferta, abnegada en el treball, de poble; l'altra, la xicota del protagonista, urbana, que competeix (diguem-ho així) en pla d'igualtat amb l'home, decidida, que vol fer coses... I una última cosa: tot i que alguna vegada m'han dit que la mare del protagonista potser era un personatge massa secundari, i que potser no responia a la realitat, en una de les últimes presentacions una senyora em va dir que ella, dona de pagès i mare de pagès, s'hi identificava plenament. I em va dir, en paraules textuals: "Jo sóc aquella dona".
  • Has aconseguit allò tan difícil de: "ser profeta a la teva terra"?
No em puc queixar de l'acceptació del llibre al meu poble, Sarroca; a les Garrigues; i a Lleida en general. La gent que se l'ha llegit ha trobat que és un retrat prou fidedigne de la comarca, el paisatge, les feines del camp i el caràcter de la seua gent.
  • És difícil que et publiquin un llibre, potser passa allò de: "si no tens padrins no menges mona"?
He tingut molta sort de trobar una editorial com Fonoll. Un dels editors, el Jordi Quer, ja el coneixia d'abans, quan jo treballava al SomGarrigues i ell hi escrivia articles d'opinió. I potser ha estat això, que el conegués, que m'ha facilitat les coses. O potser ha estat el fet que "oli en un llum" quadra a la perfecció amb el lema, l'eslògan publicitari de l'editorial: Del poble al món. O sigui, es poden fer des del poble coses prou dignes perquè puguin ser tingudes en compte molt més enllà. O potser que es tracta d'una editorial petita, jove, que no té els mateixos condicionants que una altra de més gran, i per tant pot arriscar-se, i apostar per autors joves com jo... O potser simplement ha estat sort, trobar-me a l'estació just quan passava el tren.
  • Quan no disposes dels mitjans que tenen al seu servei els "grans escriptors" per donar publicitat al seu llibre, has de fer ruta per llibreries, pobles... per donar-te a conèixer, resulta dur, esgotador?
com ja t'he dit, tinc unes nenes petites. I aquest any, la dona i jo fem les vacances en funció de les vacances de la canalla. Jo faig dues setmanes, ella dues més, llavors jo en faig dues més... I així fins que comença el curs. Per tant, tinc vacances però no en tinc. La qual cosa vol dir que quan faig una presentació, faig festa major. I se'm representa que, durant una hora o dues, si que tinc vacances.
  • Com definiries la campanya de presentacions que esteu fent?
Si es tractés d'una campanya electoral, diria que és una campanya porta a porta, enlloc d'una campanya que utilitza els grans mitjans de comunicació de masses.
  • Creus que pot ser enriquidor aquest contacte tan directe amb els lectors o valdria més que es mantinguessin en la ignorància respecte a l'autor?
Abans de publicar el llibre escrivia articles d'opinió, i m'agradava molt les vegades (poquíssimes) que algú me'n comentava un. Primer, perquè si no li agradava i em deia perquè, sempre podia millorar. I segon, perquè revela la foça de l'escriptura, de la paraula impresa: promoure el debat, el diàleg, l'intercanvi d'opinions. Amb la publicació del llibre, tot el que no vaig tenir llavors ho tinc ara (és curiós, sembla com si la novel·la fos aristocràtica i l'article d'opinió menestral). Molts em diuen què els sembla, si els agrada o no, i sorgeixen debats paral·lels que sempre són més enriquidors que la xerrameca d'autor i editors a les presentacions.

  • Llegeixes molt? Que acostumes a llegir? Creus que s'ha de llegir molt per escriure?
Crec que s'ha de llegir molt, moltissim, per escriure una mica. Jo intento llegir de tot, poesia, novel·les... també m'agraden bastant els assajos.
  • Alguna vegada has pensat en fer un bloc per promocionar el teu llibre, o perquè si?
Alguna vegada ho he pensat, però no m'he decidit perquè:
1- Necessita molt temps mantindre'l, i jo en tinc poc.
2- Perquè quan escric vull fer una cosa polida, definitiva, i em dóna la sensació que, en això dels blocs, l'escriptura és sempre provisional.
3-Perquè sóc un clàssic (un carca, potser?): m'estimo mil vegades més veure-ho publicat en paper, encara que tardi una eternitat, que fer-ho al moment i que a sobre puguin participar els lectors del que escric.

  • Quina és la pregunta que no et fan mai o gairebé mai i t'agradaria contestar?
Per exemple, com s'ho fa un autor perifèric per fer-se sentir a la capital. Els contestaria que totes les facilitats que he tingut a la premsa de comarques de tot el país, que han estat moltíssimes, s'han tornat dificultats a l'hora d'aparèixer als mitjans de comunicació "nacionals". A vegades m'han semblat que jo era invisible, com tants i tants autors de comarques. També m'agradaria que em preguntessin sobre l'oli de les Garrigues i sobre la cultura de l'oli, quelcom no prou valorat en la seua justa dimensió. Em faria peça que em preguntessin "que fa un politòleg* escrivint novel·les?", perquè jo els contestaria "El mateix que un escriptor fent de polític". I m'agradaria que em preguntessin si, havent escrit tants articles d'opinió (em considero més articulista que novel·lista), no em faria peça escriure per algun diari de renom. Ja us avanço que contestaria, sense dubtar ni un moment, que sí.

Molt agraïda pel teu temps, es nota que ets periodista, fas preguntes millors que les meves... Bé ja aniré agafant pràctica.
Si voleu fer alguna pregunta més, ja ho sabeu, cliqueu a X PREGUNTES MÉS
*(
politòleg: persona versada en la politologia: ciència que té per objecte la política)